dijous, 31 de maig del 2012

Retalls. "Vacare"

Vaga dels treballadors de la neteja
Aeroport del Prat
Barcelona. Maig 2012


«Ante la intransigencia de los amadores y la pasividad del gobierno, retiróse nuestra comisión de Madrid; Persistan en igual actitud, demostrando a nuestros enemigos que están equivocados si creen con dilaciones y amenazas hacernos desfallecer. El país no puede resistir el paro durante ocho dias más. Manteniendo la unión conseguiremos las reivindicaciones que nos niegan, creyéndonos débiles. Para evitar suplantaciones, comunicaremos los acuerdos importantes sólo por escrito. Desechen cualquier orden de volver al trabajo comunicada telegráficamente. Acuse inmediatamente recibo de este telegrama. Viva la Federación Náutica-Fomento.»

La Vanguardia, Maig de 1914.





Han passat gairebé 100 anys  -no nomes 8 dies- i seguim en "vacare", en buit, en vaga. En aquell mes de maig de 1914 es repetien un cop mes, segons La Vanguardia, els darrers episodis de presió dels homes de mar de la federació nàutica, en reivindicació llavors dels seus drets en front d'armadors i de govern. Històries de menyspreu i de lluita entre un bandol i l'altre s'esbudellaven, literalment, sobre  la premsa local.

Ahir, també a finals de Maig, però de 2012, a l'aeroport, en lloc del port, i entre els treballadors de la neteja, en lloc dels traginers de mar o dels pelats mariners d'aquells primers vapors, retronaven crits i actituds de força en front el poder, ara de patrons i com sempre de govern. Ahir, milers d'espectadors d'excepció, amb maleta i corbata, passejàvem entre un mar de retalls de diari bocabadant pels passadissos mentre algú pensava que potser l'evolució encara no havia reeixit, encara no ens toca, encara cal la lluita i el conflicte. ¿Aprendrem?

diumenge, 27 de maig del 2012

Retrats. "Vigilia"


Vetlla de Llàtzer
Ermita de Santa Maria del Puig
Esparreguera. Abril 2012

Maria Magdalena i Marta vetllen Llàtzer de Betània, el seu estimat germà. Els seus ulls em fan pensar en aquella espera, aquella serenor calma,  aquella vetlla i vigilia per als nostres  que ens buida i esgota però alhora ens reconforta. 

La Llegenda Àuria descriu amb la precisió deguda de mitjans segle XIII la vida de Llàtzer junt amb la de 180 sants mes. Best-Seller de l'edat mitjana, la Llegenda àuria fou un dels llibres mes copiats i augmentats de l'època. Augmentat fins a tal punt que hi han mes del doble d'articles en alguna de les copies que en el original d'en Iacoppo da Varazze, . El llibre es avui encara origen i referent sense saber-ho, d'històries i tradicions a casa nostra com la de Sant Jordi matant l'aranya.

La vida i el martiri de Llàtzer, fill, amic i germà, van estar ampliament glossats com a exemple, però de ben segur que la llegenda no va poder descriure llavors la "vigilia", la "vetlla", la "calma", com ara els ulls de Marta ho fan...