dimecres, 19 d’octubre del 2011

La Granja d'Escarp. El Segrià

Llaüts de l'Ebre carregant les cavalleries i el carbó (www.lollaut.com)

De Setembre a Novembre de 1920, a la secció de "noticias del puerto" de la vanguardia, hi podem encara trobar, entre renglerons de cursiva, fins a 3 anuncis d'entrada a Barcelona del llaüt "San Sebastian". El "San Sebastian" era un llaüt valencià de 68Tm, carregat fins dalt de carbó en aquells tres viatges, i que llavors navegaba amb la tripulació habitual, la de Vinaròs. Penso, mentre resseguim l'estretor de la banda sud de la vall del Segre, amb certa distancia pero amb ilusió pel que ens trobarem,  que potser aquell carbó que omplia el "San Sebastian" era de l'Ebre, potser s'hauria carregat a Tortosa i potser s'hauria extret a la franja, potser a Escarp. ¿Perque no?...

Mina Susana. Aigüabarreig del Segre-Cinca i l'Ebre
La persistencia d'aquesta imatge i el respecte per aquells tripulants de 1920 no em fa canviar de parer. Una nova decepció amb aquest Segrià en abandonament s'em fa evident al trepitjar la degradació de la cultura material industrial al paratge de l'Aigüabarreig, pocs metres al sud del centre de la població de la Granja d'Escarp, on el Segre i el Cinca es toquen amb l'Ebre, en aquell indret que encara anomenen la mina Susana  i que potser hauria estat el port de partida del carbó del "San Sebastian".


Tolves
En aquest indret tot just resten en un equilibri precari, perillós, els murs principals d'algun dels casalots de l'antiga colonia de miners, els embuts finals dels forns de cal i les formes encara metaliques de les tolves que nodrien de carbó el "ferrocarril miner".

El carbó de la mina Susana era d'una qualitat ben justa, ben curta, i a diferencia d'altres de la conca de Mequinensa, abastía a la població mes propera, als segrianencs. Pensant-ho millor,  a la Susana potser caldría parlar, mes que d'un ferrocarril miner, d'una munió de velles vagonetes amb "tracció de sang" que regularment portaven el carbó fins a l'embarcador d'Escarp, un parell de kilometres al nord, per ser carregat en llaüt i tot remuntant el riu a perxa o sirga anar-lo venent aqui i allà, poble a poble, fins arribar a Lleida. Es prou conegut també que part de la producció de la Susana era carregada a peu de mina a l'embarcador de l'Aigüabarreig, i riu avall portada per els llaüts de l'Ebre fins a Tortosa. D'allí en llaüt valencià fins a Barcelona per mar, per ser venuda com a combustible a industries i particulars. Ara ja només el riu sembla persistir, tot i que, ja res mes que els afamats regs de fruita dolça en facin servei.

Ni llaüts, ni sirgues, ni carbó, només munts de ferralla i pedra.

Embarcador de l'Aigüabarreig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada