 |
| Cercle Nautique. Dinan. Desembre 2011 |
 |
| Place des Cordeliers. Dinan. Desembre 2011 |
 |
| Le port. Dinan. Desembre 2011 |
Caminar des del centre medieval de Dinan, farcit de pisos en voladis, fins el vell port de la ciutat sobre el riu "La Rance" no es una tasca fàcil amb sabates de sola de goma, si mes no, sota la persistent pluja atlàntica de la Bretanya Francesa. Tot i que en un mati de diumenge de desembre no hi trobes mes que algun gos despistat i quatre atrevits en sentit contrari tot fent footing, la exagerada pendent del carreró du Jerzual t'obliga a vigilar la ruta i et fa encuriosir per el que potser hi trobaràs en un final que no arriba mai. Tot de sobte, en el darrer revolt, i com obrint un regal ben embolicat, el paisatge s'obre de nou i serpenteja la visió del vell port.
El topònim Dinan manté encara arrels celtes i es la contracció de dues paraules: "Dunos" i "Ahba", el turó de Ahba, deu dels vius i dels morts. El turó es ben present, ho certifico, respecte als vius, pocs en diumenge, alguns d'ells gaudint del rem, respecte als morts, res a dir. Històries celtes però també d'orgull bretó omplen cadascun d'aquests racons en un ambient de record i de llegenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada