 |
| Pointe de Squewel. Ploumanac'h. Desembre 2011 |
 |
| Ploumanac'h. Desembre 2011 |
 |
| Far de Ploumanac'h i el de les Set Illes al fons. Desembre 2011 |
El meu record d'aquell mati de Desembre passejant pel camí dels duaners de Perros a Ploumanac'h esta farcit de colors, de vent i de "colbertisme". Rellegint aqui i alla, resulta fàcil d'imaginar quan es necessitaven mes de 100 dies per recórrer tot el camí des de Mont St Michel fins Nantes, i els duaners de Colbert, al voltant de 1670, vetllaven, tot i que sense saber-ho, per un dels principis bàsics del que hom anomenarà anys mes tard el "colbertisme".
En realitat "colbertisme" es sentit comú en un context de mercat nou, es tornar als origens, als teus, basicament es proteccionisme. Jean Baptiste Colbert des de el seu càrrec de supervisor general de finances de Lluis XIV, i en recerca d'una gran França al servei del rei, aplica conceptes que ara ens resulten bàsics però que en certa mesura estan encara avui en alguns dels programes electorals de dretes i esquerres. Vendre a l'exterior mes que comprar i augmentar els impostos, portaran a Colbert al miracle, portaran a França a l'eliminació del deute públic.
Es en aquest context de proteccionisme Francés que Colbert crea les companyies marítimes de les Índies per promoure el nou comerç amb les colònies, les manufactures reials per millorar la qualitat dels productes locals, els impostos indirectes a l'alcohol, el tabac i altres productes amb afany recaudatori, i restringeix amb aranzels extraordinaris les importacions de productes d'ultramar. Sense saber-ho, els duaners i el seu camí de ronda, el camí de Colbert, seràn garants contra el contraban d'aquesta politica.
Avui el cami dels duaners nomes es una excusa per passejar al voltant del blau i fer enmudir turistes i curiosos amb els colors, les formes de granit rosa i les llums de la costa bretona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada