 |
| Far de 1950 i Torre de Garangeau. Cap Fréhel. Desembre 2011 |
 |
| Cap Fréhel. Desembre 2011 |
 |
| Fort La Latte des del Cap Fréhel. Desembre 2011 |
A 1650, mentre a Catalunya, i en plena decadència de la república de Pau Claris, les tropes castellanes avancen per el plà de Lleida cap a Barcelona, França aliada fins feia poc d'aquella enganyada Catalunya i un cop ocupats els territoris nordcatalans del Rossello que tant interessaven, dona per acabat el conflicte i deixa a la seva sort Barcelona i el seu govern. Mentre tant, molt mes al nord i lluny d'aquella oblidada ja guerra dels segadors, armadors i comerciants "malouins" decideixen instal·lar un nou foc a la costa de Fréhel per ajudar a la navegació del canal. Com qualsevol iniciativa privada busquen financiació i amb les taxes que cobren als vaixells que naveguen per la rada de St Brieuc paguen la construcció i les despeses. Es tracta d'un fanal de foc de carbó dins una estufa de ferro al capdamunt d'una torre. Aviat, i dins la magnificent i nova economia absolutista francesa que deixava Catalunya en precari, la inversió es considerarà obsoleta, el foc massa baix, massa breu, massa "privat".
A 1702 i després de la visita del gran comissari general de fortificacions i mariscal de França Vauban, l'arquitecte Garangeau, enginyer del rei, inicía i construeix la segona torre que encara avui es present al cap Fréhel, la torre Garangeau, tot deixant en no res la iniciativa privada dels comerciants "malouins". La monarquia absolutista de Lluís XIV es fa evident i defenses, ciutadelles, fortaleses i ports militars de mes de 340 ciutats franceses passaran inexorablement per les seves mans.
 |
| Torre Garangeau (http://patrimoine.region-bretagne.fr) |
Però la nova construcció no farà variar la vida dels faroners, la nova torre de Fréhel mesura 15 metres d'alçada i també s'alimenta de carbó. La llum del braser que havia de ser mantigut, ho seguirà sent en mig de tempestes i vents que voleien fums, escòria, cendres i pols.
La marina recomanarà llavors al faroners que fassin la seva feina amb mascares de bronze, braçals i manilles tant per encendre com per mantindre els focs, i aquests viuran dins la torre sense cap confort, sense transport i a mes de mitja jornada de St Malo, fent-se càrrec d'una quinzena de cabassos de carbó diaris per mantindre el foc viu, havent-los de transportar e hissar a mà els 15 metres d'alçada de la nova torre per escales de cargol i passarel·les relliscoses.
De dia treball dur de neteja i manteniment, cendres i carbó.
De nit vigília.
Aquella França absolutista potser ja no, però el vent, la boira i la solitud romanen encara ara al pais de Fréhel, tot i això, es ben cert que s'em fa molt difícil, quasi impossible, imaginar avui la vida d'aquells homes de mar en mig d'aquesta nova Bretanya del turisme i del ciment tancat per hivern.
La marina recomanarà llavors al faroners que fassin la seva feina amb mascares de bronze, braçals i manilles tant per encendre com per mantindre els focs, i aquests viuran dins la torre sense cap confort, sense transport i a mes de mitja jornada de St Malo, fent-se càrrec d'una quinzena de cabassos de carbó diaris per mantindre el foc viu, havent-los de transportar e hissar a mà els 15 metres d'alçada de la nova torre per escales de cargol i passarel·les relliscoses.
De dia treball dur de neteja i manteniment, cendres i carbó.
De nit vigília.
Aquella França absolutista potser ja no, però el vent, la boira i la solitud romanen encara ara al pais de Fréhel, tot i això, es ben cert que s'em fa molt difícil, quasi impossible, imaginar avui la vida d'aquells homes de mar en mig d'aquesta nova Bretanya del turisme i del ciment tancat per hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada