 |
| Port de Peche. Concarneau. Desembre 2011 |
 |
| Ville close, Concarneau. Desembre 2011 |
 |
| "Rive gauche". Concarneau. Desembre 2011 |
Potser resulta massa irreverent escriure sobre desigualtat en aquest Concarneau d'avui tan ben endreçat, tan polit, però potser també cal. No puc deixar de recordar el camí de ronda de l'actual "rive gauche" de la ciutat farcida de "maisons" de postal envoltades de jardins atlàntics, gespa, i "chaise longues" de fusta "décapé" en recerca de sol, quan penso en la història contraposada de segmentació i discriminació d'aquell Concarneau de revolució industrial del primer terç del segle XX.
Al tombant de segle, ciutats costaneres de Bretanya, Galícia, i País Basc, bullíen en una creixent i novíssima industrialització de la producció de conserves de peix. Aquella nova industria, en un marc general de revolució tecnològica, va ésser també escenari d'assaigos i conflictes en el que hom anomenarà mes tard relacions laborals. Un dels assaigos mes desigual d'aquells anys fou l´anomenat "contracte implícit".
Mentre que els tallers de llauna eren considerats la joia d'aquella industria i els especialistes -homes- que s'hi contractaven gaudien de les millors condicions laborals possibles, la ma d'obra femenina, a preu fet i en precari, representava una força de treball segura i dòcil de la que hom podia nodrir-se quan i com fos mes adient per als interessos de la producció i els costos. Tret d'algunes "diàries" -contractades a diari durant tota la temporada per la seva productivitat o poca conflictivitat-, la gran majoria d'aquelles dones mai signarien un contracte o rebrien una nòmina, no tindrien res mes que el tracte implícit, verbal, amb el patró, i serien cridades a la feina per les campanes de la fabrica quan fos necessari i durant el temps que fos necessari.
La desprotecció d'aquelles obreres era evident i consentida per encarregats, patrons i administracions -homes-. Era ben sabut que no es mantenia tampoc un control estricte de la jornada i tampoc proves documentals d'aquelles relacions, els pocs judicis que veien la llum a les magistratures per acomiadaments sense mesada, reclamació d'impagaments en el sou o per impagament de les hores extres estaven condemnats al fracàs, sense proves, sense advocats, no hi havia justícia per als pobres i menys per a les dones.
La revolució industrial a Concarneau, de la mateixa manera que a moltes altres ciutats costaneres de l'Europa dels pimers anys del segle XX es construí poc a poc sobre les bases del poder i la desigualtat que anys mes tard la lluita social posarà en crisi. Avui la ciutat, en un deliri de desigualtat social mes que de gènere, s'ha convertit en una industria del turisme d'èlit a la "rive gauche" i de masses uniformes a la "ville close", i ha deixat enllaunades aquelles velles històries en blanc i negre que ja només tenen testimoni en cartes i hemeroteques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada