Colors de "La Vieille". Mar d'Iroise

La Vieille. Pointe du Raz. Desembre 2011

"La goleta "Surpise", de Paimpol, s'ha donat per perduda la nit del 18 al 19. S'han recollit avui dues boies de la goleta en el infern de Plogoff. No hi ha noticies de la tripulació. Testimonis afirmen que el far de La Vieille no estava encès aquesta nit i que la seva sirena de boira havia treballat de manera intermitent. El naufragi es suposa nomes a 400 metres de les roques de Plogoff. Ha estat aquest mati quan pescadors de Port-Loubous han divisat incomptables desfetes surant per la costa en una llargada de 500 metres. Dos cossos han estat trobats fins al moment, un d'ells amb una franel·la amb les sigles LB i un anell de noces d'or. El segon es d'un home fort, d'1m 75 cm , vestint nomes una camisa americana verda. Es creu que un dels cossos es del capità de la goleta inscrita a Paimpol". L'Ouest-Eclair. Pointe du Raz, 20 de Febrer de 1926

L'infern de Plogoff forma part del mar d'Iroise en mig de la costa Bretona que s'exten des de l'Illa de Sein fins la d'Ouvessant, el veritable "non plus ultra", el "finisterre" celta. Iroise es un dels mars mes perillosos d'Europa on les tempestes son reines i les ones salvatges. El far de "La Vella", en mig d'aquest infern, intenta persistir i es el referent de navegants des de la seva construcció en els darrers anys del segle XIX fins avui, però, aquella nit de Febrer de 1926 el far calla i el desastre es consuma. La noticia de L'Ouest-Eclair no ho explica, tot i que en realitat aquell es confirmarà, anys mes tard, com un moment important en la història contemporània de Bretanya.

L'hivern de 1925 al 26 resultà especialment dur en aquell indret, i un conjunt continuat de tempestes encadenades impediren durant setmanes el relleu dels faroners de "La Vella". Mandolini i Ferracci, dos homes de mar , únics recursos en el far des de l'inici d'aquell hivern tres mesos abans, hissen desesperats la bandera negra demanant auxili quan ja no hi veuen sortida, però dia darrera dia es fa del tot impossible rescatar-los, i poc a poc, fins a la extenuació, el seu alè s'acaba fins el punt que "La Vella" deixa d'enllumenar l'estret aquella llarga nit d'hivern atlàntic. Mandolini i Ferracci eren cors, mutilats de la gran guerra, que ocupaven un lloc reservat per l'administració en atenció a la seva reinserció. Les cròniques de l'època, dures amb aquella política, culparan la minusvalia dels faroners d'afeblir encara mes les poques possibilitats de rescat de la parella.

No fou fins a primers de Març que una petita barca de pesca local, amb penes i dolors, aconseguí el miracle, accedint a l'illot, contactant amb els cors i rescatant-los definitivament. En un primer moment l'incident fou tractat nomes en premsa local però mes tard el parlament Francès eliminà l'ofici de faroner d'aquella política d'inserció.

Pointe du Raz avui, segueix semblant aquell "Finisterre" celta, impressionant viatgers i curiosos, tremolant sota els cops d'un vent gruixut i persistent, i "La Vella" segueix representant, sòlidament i pesada, un vell paper de vigia en mig de l'infern.

Impressionant, colpidor, magnífic.