diumenge, 8 de gener del 2012

Colors de Marina. Brest

Brest. Bretanya. Desembre 2011
Castell de Brest. Bretanya. Desembre 2011 
Brest. Bretanya. Desembre 2011

Un nou rècord del mon de velocitat batut. Loïck Peiron i la seva tripulació a bord del maxi Banque Populaire V acaben de batre'l. Quina passada!! la volta al mon en 45 dies, 26,5 Kn de mitja, això es volar no navegar. Impossible imaginar com en Loïck i els seus valents de la Jules Verne es deuen sentir, tot i que, si tanco els ulls, si en puc recordar l'escenari d'arribada: La marina de Brest.

Recordo una ciutat nova, reconstruïda a les esquenes del castell que domina la seva immensa marina. Una allarguissada marina que te nom i vida pròpia, una marina que no depèn de la ciutat i que acull ordenadament tots els usos coneguts, porta-contenidors, granels, pesca, esbarjo, marina històrica, defensa... i en totes les seves vessants, amarrament, draçana, desballestament... Recordo també una ciutat tancada, tancada per hivern, per obres, tancada els dilluns, i trencada, trencada per ponts, trencada i reconstruïda en mil conflictes.

Però sobretot recordo la seva rada, profunda, blava, persistent, una rada, que sense haver-hi navegat, la imagino en calma, segura, protegida. Sense cap dubte, ¿ Que millor que Brest per tornar després de la proesa ?, l'has encertat Loïck, ja sou a casa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada