divendres, 27 d’abril del 2012

Santa Maria. Esparreguera. Baix Llobregat Nord


Ermita de Santa Maria del Puig
Esparreguera. Abril 2012

"Divendres, a XXIIII de Maig de 1448. Terra Tremuit. Aquest die de divendres, ja passada mijanit e començant a pendre del dissabte següent (...) feu un molt gran terratremol en Barchinona e per tot lo principat de Cathalunya, lo qual feu fort gran dany a moltes possessions (...) primerament obri lo castell nou de Barchinona en tal forma que pel mig la ubertura passara be una persona (...) E fora la dita ciutat enderrochà lo castell Dezpapiol e y matà III homens, e lo castell de Sentmenat e y matà un fadri, lo castell de Montornes, lo castell de Llinàs (...) e feu molts altres damatges per tot lo dit principat, així en morts de moltes persones com en enderochs de moltes propietats"
Dietari de la Generalitat de Catalunya 25-5-1448

Tant per la proximitat de l'epicentre d'aquest episodi que molts historiadors ubiquen prop de Cardedeu, com per la descripció dels danys i enderrocs en ciutats  properes a Esparreguera, es molt probable que fos aquest terratrèmol el que deixà tocada de mort l'estructura arquitectònica de l'ermita romànica de Santa Maria del Puig aquella primavera de 1448.

El terratrèmol, probablement de grau 6 o 7, degué deixar molt en precari l'equilibri de l'edificació tot i que no sembla que la derruís en la seva totalitat. L'Ermita del Puig s'aixeca a 160 m sobre el nivell del mar prop de l'antic castell d'Esparreguera damunt una de les terrasses del Llobregat aigües avall del congost del Cairat. Desprès d'aquest terratremol de 1448 s'inicià una reforma profunda que reforçà l'estructura general però que alhora afegí elements mes moderns i matussers com els braços del transcepte. Temporalment el culte es traslladà a la primitiva capella de Santa Eulàlia on anys mes tard, cap a 1612, s'hi consagrarà definitivament la parròquia principal de la ciutat, deixant Santa Maria definitivament en l'oblit. 

Avui Santa Maria, després d'anys de renaixement gracies als treballs i els esforços d'institucions i particulars, torna a ésser un lloc de trobada per els esparreguerins en dates i events assenyalats.



Ermita de Santa Maria del Puig
Esparreguera. Abril 2012

dissabte, 21 d’abril del 2012

Castelló d'Empuries. Alt Empordà

"Stagnum Castilione"
Castelló d'Empuries. Abril 2012

"... les mencionades pesqueries -es refereix a la cessió dels drets de pesca de l'estany al monestir de Sant Pere de Roda- es troben situades en el comtat de Perelada i són anomenades Estany de Castelló ("Stagnum de Castilione"), amb tres illes en ell incloses una de les quals es diu Uduagro, la segona Fenollera ("Foniliaria") i la tercera Savarto..."
Lluis L'Ultramarí. Rei Franc. 955


Tot i que ja el geògraf romà Alié en el segle IV dc, i Estrabó mig mil.leni després,  escriuen sobre un estany de considerables dimensions, la presencia d'un riu que hi aflueix i l'abundancia de vegetació palustre a l'est de l'actual Castelló d'Empuries, no es fins al 955 que en tenim noticies concretes gracies a un document que el descriu amb claredat. Lluis L'Ultramarí, rei franc, confirma en aquest document els drets de pesca dins l'estany de Castelló d'Empuries per al monestir de Sant Pere de Roda i aprofita per delimitar-lo.

L'Estany, d'una llegüa de llarg per mitja d'ample per uns, o de deu mil passes de perímetre per altres, fou durant bona part de l'edat mitjana a més d'un paratge ric en pesqueres, aus  i pastures, un lloc ideal per a la producció d'un altre preuat recurs: l'extracció de sal. Croniques i documents de 1253  fins i tot en reconeixen produccions i enmagatzematges anuals de 300 "saumades" -1 saumada=278 lites de sal-.

Però la història real de l'Stagnum de Castilione, no es només una història de riquesa i abundor, potser mes aviat es una història de dessecació, de minva constant. Tant l'acció natural dels materials aportats per La Muga, com la humana posterior aprofondint en el desviament del mateix riu, han sotmes l'estany a la seva propia desaparició i a una persistent presió i explotació agricola de les noves terres d'aluvió guanyades durant segles.

No es fins fa molts pocs anys i quan la voluntat de conservació del paratge n'ha aturat els usos agricoles, que s'ha  arribat a constituir la zona com una reserva natural, els Aigüamolls de l'Emporda. Només els ramats de cavalls i bous que encara hi pasturen et fan somiar en un Stagnum encara en plenitud.

divendres, 13 d’abril del 2012

Empuriabrava. Alt Empordà

Cap a la sortida
Empuriabrava. Abril 2012


"por primera vez en Europa!...
EL MAR A LA PUERTA DE SU CASA
AMPURIABRAVA
La futura capital Europea de los deportes náuticos

El escenario único para sus tranquilas vacaciones, pero a solo dos pasos de los rincones "mas alegres" de la Costa Brava. Cada parcela de Ampuriabrava es un trozo de tierra y un trozo de mar. Una realidad unica en Europa que solo tiene su equivalente en algunas urbanizaciones de Florida... Usted puede aprovecharse ahora de los precios de lanzamiento, Solicite información sin compromiso"
La Vanguardia, 15-1-1968, p.43

Han passat 44 anys, quasi tants com una vida sencera, i Empuriabrava no deixa de sorprendre'm. El ritual de Setmana Santa i la visita anual a la fira del vaixell d'ocasió per no comprar res l 'aconsegueixo mantenir intacte, i, a mes a mes, aquest any si que hem trobat lloc a la Trattoria per dinar, tot un esdeveniment.

La tramuntana de sempre, els francesos com sempre, els curiosos de sempre i els canals farcits de cartells com quasi be sempre -tot i que aquest any potser mes d'immobiliaries que de nàutiques-. L'únic que no ha repetit es el mal temps, ja no recordava un sol tan present com aquest en una Setmana Santa.

XIV Fira del Vaixell
Empuriabrava. Abril 2012

"Ummm"
XIV Fira del Vaixell
Empuriabrava. Abril 2012


dilluns, 9 d’abril del 2012

L'Empordà petit. Dia i Nit


Platja de Pals, 7h35'
L'Escala i el Montgrí, 22h35'
Abril 2012

"A l'Empordà Petit no hi ha cap vent dominant. És un espai en el qual es produeix el xoc continuat dels vents del sud i dels vents del nord, un camp de lluita, vull dir d'agonia entre aquests dos corrents aeris contraris. En aquesta còsmica dialèctica, de vegades guanya l'un, de vegades guanya l'altre, però sempre guanya l'un o l'altre."
Josep Plà. L'Empordanet. 1954

A l'Empordà Petit els extrems es toquen, el sol surt per el mar i la lluna el segueix, la primavera es debat entre esclats de verds i de blaus. A l'Empordà Petit, com els vents, el dia i la nit lluiten fins l'agonía per la bellesa i la pau.