Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’octubre del 2013

AltresTall Ships



"Relluent"
Port Vell
Barcelona, Setembre 2013
 Tantes Tall Ship com participants, tantes Tall Ships com expectadors.

M'agrada passejar per el port de Barcelona quan tot just surt el sol. M'agrada veure com la ciutat es desperta. M'agrada viure en detall una festa com aquesta. M'agrada pensar en les diferentes Tall Ships, "Relluent", "Lluitant", "Lluint".



"Lluitant" per  sortir-se'n
Port Vell
Barcelona, Setembre 2013

"Lluint-se"
Port Vell
Barcelona, Setembre 2013

dimecres, 25 de setembre del 2013

Bany de primer sol

Bany de sol
Port Vell
Barcelona. Setembre 2013

Bany de primer sol al port de Barcelona. Una bona manera de celebrar Merce. No cal patir per buscar la festa, la regata també passa per davant del banc.

dilluns, 24 de setembre del 2012

Barcelona fes-te al rem

Parc de la ciutadella
Merce 2012
Barcelona.Setembre 2012

Potser perque es festiu i el mati de ponentada acompanya, potser perque avui es Mercè, potser perque encara es prou "barat", potser perque sembla "arriscat" o potser "romantic", però l'estany de la Ciutadella avui era un viver de remers. Ni ciabogues, ni drets de pas, avui colapse total, regata de bots en el lloguer.

Parc de la ciutadella
Merce 2012
Barcelona.Setembre 2012

Parc de la ciutadella
Merce 2012
Barcelona.Setembre 2012

dimarts, 11 de setembre del 2012

Colors d'adeu?


Encuriosits i confiats a l'hora

Desbocats

Ilusionats

No tinc clar si aquí comença l'adeu definitiu o es una mes de les decepcions per viure. El que si que tinc clar es que els que hi varem ser, encuriosits, confiats, desbocats o ilusionats, per un moment ho varem creure possible.

diumenge, 15 de juliol del 2012

Regates de "big boats"


Moonbeam IV
Regata Puig Clàssics
Barcelona. Juliol 2012
Amb el "Salum" a punt i amb plè "spirit of tradition" ens hem mesclat entre els "big boats" de la Puig en mig del procediment de sortida de la tercera regata. Tot i la mar de fons, maginífic matí, magnifics vaixells i fins i tot alguna foto despistada per al "Salum".



Moonbeam IV
Regata Puig Clàssics
Barcelona. Juliol 2012

Thendara
Regata Puig Clàssics
Barcelona. Juliol 2012


dijous, 31 de maig del 2012

Retalls. "Vacare"

Vaga dels treballadors de la neteja
Aeroport del Prat
Barcelona. Maig 2012


«Ante la intransigencia de los amadores y la pasividad del gobierno, retiróse nuestra comisión de Madrid; Persistan en igual actitud, demostrando a nuestros enemigos que están equivocados si creen con dilaciones y amenazas hacernos desfallecer. El país no puede resistir el paro durante ocho dias más. Manteniendo la unión conseguiremos las reivindicaciones que nos niegan, creyéndonos débiles. Para evitar suplantaciones, comunicaremos los acuerdos importantes sólo por escrito. Desechen cualquier orden de volver al trabajo comunicada telegráficamente. Acuse inmediatamente recibo de este telegrama. Viva la Federación Náutica-Fomento.»

La Vanguardia, Maig de 1914.





Han passat gairebé 100 anys  -no nomes 8 dies- i seguim en "vacare", en buit, en vaga. En aquell mes de maig de 1914 es repetien un cop mes, segons La Vanguardia, els darrers episodis de presió dels homes de mar de la federació nàutica, en reivindicació llavors dels seus drets en front d'armadors i de govern. Històries de menyspreu i de lluita entre un bandol i l'altre s'esbudellaven, literalment, sobre  la premsa local.

Ahir, també a finals de Maig, però de 2012, a l'aeroport, en lloc del port, i entre els treballadors de la neteja, en lloc dels traginers de mar o dels pelats mariners d'aquells primers vapors, retronaven crits i actituds de força en front el poder, ara de patrons i com sempre de govern. Ahir, milers d'espectadors d'excepció, amb maleta i corbata, passejàvem entre un mar de retalls de diari bocabadant pels passadissos mentre algú pensava que potser l'evolució encara no havia reeixit, encara no ens toca, encara cal la lluita i el conflicte. ¿Aprendrem?

divendres, 23 de març del 2012

Retrats. pre-"Plaustrum"




"Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer"
Festa dels Traginers
Balsareny. Febrer 2012

"Hi vaig a la tarda. Segueix traient-se terra estèril, però a 1’40 sobre el pla del fons, comença a sortir una cosa de ferro que resulta ésser com una mena de manera de roda amb llanta de ferro i moltes adherències de fusta. Tiba tot el cercle de la llanta amb claus de ferro que se’n desprenen interiorment, per on hi ha també les adherències de fusta ¿Seria una roda massissa?" Diari de camp de Josep Serra Rafols, 27 de Març de 1946.


Fa dies que hi dono voltes, que ho goglejo, d'una idea a una altra, d'un vincle a un altre, d'un text a un altre, però, irremediablement i sense sort no havia aconseguit fins ara res mes que saltar d'un fracàs a un altre. No podia trobar, en la història clàssica, un fil per estirar sobre el transport terrestre de mercaderies ni els seus actors principals -els traginers, del llatí "trahere", els que estiren-. Mes enllà d'algunes referències de segon ordre als "plaustrum" romans -carros de transport- que he rellegit en treballs sobre altres carruatges rituals o de guerra, sembla que no hi hagin masses evidències d'una activitat que, em costa pensar, no hagi estat una constant en la vida quotidiana de totes les civilitzacions conegudes des del descobriment de la roda. Tot de sobte, i apareixent des de l'oblit mes absolut, ho reconec, he pogut descobrir amb sorpresa aquesta magnífica perla: Serra Rafols i el camp de sitges de Magoria.

A la banda sud-oest de Montjuich a Barcelona, en l'indret anomenat pont de l'Esparver, en la confluència entre l'actual avinguda dels Ferrocarrils Catalans i l'Olimpic Mirador del migdia, es posà al descobert en diferents campanyes començant el 1946 per la de'n Serra Rafols, delegat llavors d'excavacions de la ciutat, i continuant per altres mes tard el 1987 i el 1990, el que fins ara es considerat el mes important nucli comercial del nord-est peninsular d'epoca íbera. Molt abans de la Barcino romana, i en esplendor els segles IV i III ac.,  el camp de Magoria, anomenat així també per l'antiga via fèrria que el creuava, podria haver estat el marc d'una impressionant i veritable capital Laietana tot desplaçant el nucli de Burriac a Cabrera de Mar que en aquells darrers anys del S XX n'era així considerat encara.

Al camp de Magoria s'hi han descobert, en aquestes diferents campanyes, fins a 33 sitges de volums fora mesura per l'època. Sitges de grà que nominen l'indret com  un gran magatzem d'excedent agricola de la comarca adreçat al comerç i l'intercanvi. Comerç de ben segur fluvial i interior tot remuntant un Llobregat potser navegable, però també marítim i obert cap a una mediterrania farcida de cultures pre-romanes. Al camp de Magoria s'hi han documentat ceràmiques fines àtiques, etrusques, púniques i ebusitanes, ceràmiques comunes i de transport, fíbules, espases, enterraments i, fins i tot, des d'aquell 27 de Març de 1946, el que mes endavant coneixeríem con les rodes d'un carro iber de transport de mercaderies, probablement de grà, de meitats del segle IV ac. . No en coneixem el terme íber i per això l'anomeno pre-"plaustrum".

Festa dels Traginers
Balsareny. Febrer 2012
El carro de Montjuich era ben humil, de transport, probablement utilitzat per una mena de "traginers de ribera" íbers que portaven el gra dels poblats de l'entorn fins al nucli comercial o be per carregar i descarregar les precioses mercaderies mediterranies que en aquell indret s'hi intercanviaven amb mariners grecs, etruscs o cartaginesos. Les rodes massisses de fusta juntament amb unes llantes de ferro ample i gruixut fan pensar en una carreta primitiva molt baixa, "estirada" per dos bous i destinada a transports pesants i camins molt dolents. L'eix debia girar juntament amb les rodes i el xerric de la fusta en la seva fricció amb el ferro dels suports debia resultar "cridanera", gairebé tant com  el color de la seva decoració: "la arcilla que pretendidamente estuvo en contacto con la madera tenía un color rojizo como si en ella hubiese quedado adherida pintura de ese color" Diari de camp de Josep Serra Rafols, 28 de Març de 1946.


Festa dels Traginers
Balsareny. Febrer 2012
No només em sembla fascinant la pròpia troballa del pre-"plaustrum" de Montjuich, sinó el que el mateix entorn del camp de Sitges de Magoria representa per Barcelona, deixant en l'aire una llista no tancada de preguntes sense resposta que fan volar la imaginació. Comerç, excedent, navegació, transport, intercanvi, cultura en definitiva d'una "Barkeno" desconeguda, d'un nucli íber de primer ordre que per força havia de consolidar-se al voltant d'una necessaria divisió del treball, com a mínim i en relació a la troballa, en fusters, ferrers, traginers, navegants, comerciants, agricultors... i un sense fi d'especialitzacions impropi de la homogeneització i primitivisme que se'ns ha transmès a escoles i universitats sobre  nostra pròpia cultura ibera, potser per  desconeixença, potser per desídia. Caldrà revisitar-ho, i si mes no reivindicar-ho.

dimarts, 6 de març del 2012

Colors de llum. Barcelona "qcln" 2

 "Quan cau la nit"
Barcelona. Foto de curs del MMB
Març 2012
No acabo d'entendre el concepte, potser només es tracta de reflexar el destí, l'al.leatorietat, o potser només es tracta d'un exercici buscant els limits de la tecnología, si mes no, el resultat es extrany, un mar d'un blau ja negre i un horitzó de ciutat que només dibuixa en llum el teu propi balanceig sobre les ones. ¿Autoretrat de moviment?... potser...

diumenge, 4 de març del 2012

Colors repetits. Barcelona "qcln"

 "Quan cau la nit"
Barcelona. Foto de curs del MMB
Març 2012

Van esser només uns instants, però l'avís va ressonar per coberta. Tothom la te, però no per repetida es menys impressionant. Barcelona "qcln" -quan cau la nit- des de la coberta del Santa Eulalia.

divendres, 18 de novembre del 2011

Identitats. Vocació de servei

Treballant al Port Vell. Barcelona. Octubre 2011

"Tender to" Santa Eulalia. Barcelona. Octubre 2011

Esperant el vent. Setmana Catalana de Vela. Barcelona. Novembre 2011
Definir-se, identificar-se, inventar-se no centrant-te en les propies formes sino en funció del que representes per algú altre crec que es potser la màxima expresió de vocació de servei. Caldría revisar si vocació de servei resol implicitament en subordinació, submisió, ordre, potser també, potser segons qui ho imagini seràn conceptes germans. Si mes no, i tot mirant mes enllà del mar, prefereixo pensar en existir en voluntat, en colaboració deguda,  en equip.

¿Potser es exagerar pensar que tots, en major o menor mesura, tenim alguna cosa de "Tenders to"? M'agrada la idea.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Identitats. Ponts

Ferry a Bigdoy, Oslo. Agost 2010

Far de Barcelona. Octubre 2011

Maria del Carmen. Octubre 2011
¿On es troba la identitat d'una nau? L'Arquitectura naval, des de l'origen, ha vessat rius de paraules i de formules matemàtiques per definir-la. Sobre "la construcción de edificios flotantes, que se mueven sobre las aguas para el transporte de  hombres y mercancias" (1) no falten detalls, tractats, manuals i classificacions. Alguns busquen la raó entre "la agitación del fluido que han de surcar, y la frecuente oposición y violencia de los vientos que la han de mover" (1) , altres en "trasladar al punto necesario la defensa y el ataque" (1) , altres en la cobinació adequada de capacitat de resistencia i velocitat, en resum, assimilen identitat a equilibri, equidistancia. Altres la troben en la tecnología que les fa moure, en els rems, les sirgues, el vent, la revolució del vapor i dels motors d'explosió, o be, en els seus usos, entenc que tot definint una mena d'identitat funcional o tecnològica.

Però jo no n'estic segur del tot, potser hi ha part de raó en els conceptes d'equilibri i de funció, segur, i en d'altres molts que també es podrien formular, però, intueixo, sento, que la identitat real es molt mes complexe, mes completa, mes global. Usos, equilibris i conceptes d'arquitectua, però també, materials, detalls, colors i llums, composen un conjunt de sensacions, d'imatges globals, que m'ajuden en la definició.

Intento inventariar aquests detalls i el primer que llueix, destacat, altiu, son les formes d'un espai identitari clar en la obra morta, el de la decisió, el del comandament, el pont. La seva forma, la seva ubicació i relació amb el conjunt, em fan pensar en la gent de mar. Navegar es decidir, es optar, i sento, embadalint en les imatges d'aquests espais, part de la resposta.

(1) Joan Monjo i Pons. Curso metodico de arquitectura naval.  Barcelona 1856.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Colors de Barcelona

Blancs i fusta

Blaus d'estiu

Verds antics

Probablement hi ha mes colors a Barcelona, probablement podría recorrer als grocs i vermells de les rambles, a la col.leció sense fi de tonalitats de gris que dibuixen els barris, els carrers, i fins i tot la gent, als mars de blaugrana de les nits de futbol... però, probablement m'agradaría mes poder definir la ciutat amb els colors del llevant. Probablement podría deixar la ciutat a l'esquena i trencar en petits detalls l'escenari global.

Blancs i fusta, colors essencials, blancs de murs i de calç,  fusta de vigues de melis. Blaus d'estiu, de calor i de mar, de riures i cels clars. I vells verds de pi negre i plataner que deixen els camins en penombra.