Manlleu. Osona

Bernat pescaire

Riu Ter

Manlleu. Juny 2012

El Ter a Manlleu es origen i recurrent de bona part del seu "que". Al voltant del "com" i sobre tot del "quan" s'hi podrien també escriure "Ters" d'històries, però potser la mes curiosa es la d'en Sala.

A meitat del S XIX a Manlleu s'hi construeix el canal industrial del Ter per donar servei, energia i desaigüe a les activitats fabrils de les colònies tèxtils que s'hi instalen tot seguint els usos habituals de la nova era de revolució industrial de  l'època. Amb el canal es construeixen les fàbriques i amb elles s'hi estableixen també noves relacions entre els veïns, a partir de llavors en dos bàndols, amos i treballadors.

En el canal, famílies benestants com la d'en Sala inverteixen en equipaments i comencen una nova fórmula de gestió de capital i de recursos locals que tan bon resultat estava donant en altres conques com la del Llobregat. Però amb el temps i les tensions entre drets i deures, entre costos i beneficis, Manlleu, en aplicació extrema dels també nous usos en relacions laborals, inicia una vaga d'obrers i artesans que els porta de cap a un conflicte d'interessos el 1852.  En Sala en reacció a la pressió d'aquella vaga, encomana temporalment les operacions dels seus tallers a un grup de nous treballadors, concretament als "esquirols", als veïns de l'Esquirol.

A L'Esquirol, antigament Santa Maria de Corcó, nom de la primitiva parròquia datada el 952 i municipi veí de Manlleu, ja hi constaven telers de llana des de 1782 i una "Sociedad de Tejedores" consituida i present. Hom recorda aquest retall d'història com a origen de la paraula "esquirol" per referir-se al "trenca-vagues": allò que no hem volgut fer nosaltres ho han fet els esquirols

Avui les colònies ja han tancat, els esquirols ja no hi treballen, però, el Ter continua bordant la ciutat i proveint un espai de reunió i d'identitat, si mes no per les gavines i els bernats tot i que siguin tan lluny de casa.



Gavines al Ter

Manlleu. Juny 2012



Gavines al Ter

Manlleu. Juny 2012



Retalls. "Vacare"

Vaga dels treballadors de la neteja

Aeroport del Prat

Barcelona. Maig 2012

«Ante la intransigencia de los amadores y la pasividad del gobierno, retiróse nuestra comisión de Madrid; Persistan en igual actitud, demostrando a nuestros enemigos que están equivocados si creen con dilaciones y amenazas hacernos desfallecer. El país no puede resistir el paro durante ocho dias más. Manteniendo la unión conseguiremos las reivindicaciones que nos niegan, creyéndonos débiles. Para evitar suplantaciones, comunicaremos los acuerdos importantes sólo por escrito. Desechen cualquier orden de volver al trabajo comunicada telegráficamente. Acuse inmediatamente recibo de este telegrama. Viva la Federación Náutica-Fomento.»

La Vanguardia, Maig de 1914.

Han passat gairebé 100 anys  -no nomes 8 dies- i seguim en "vacare", en buit, en vaga. En aquell mes de maig de 1914 es repetien un cop mes, segons La Vanguardia, els darrers episodis de presió dels homes de mar de la federació nàutica, en reivindicació llavors dels seus drets en front d'armadors i de govern. Històries de menyspreu i de lluita entre un bandol i l'altre s'esbudellaven, literalment, sobre  la premsa local.

Ahir, també a finals de Maig, però de 2012, a l'aeroport, en lloc del port, i entre els treballadors de la neteja, en lloc dels traginers de mar o dels pelats mariners d'aquells primers vapors, retronaven crits i actituds de força en front el poder, ara de patrons i com sempre de govern. Ahir, milers d'espectadors d'excepció, amb maleta i corbata, passejàvem entre un mar de retalls de diari bocabadant pels passadissos mentre algú pensava que potser l'evolució encara no havia reeixit, encara no ens toca, encara cal la lluita i el conflicte. ¿Aprendrem?

Retrats. "Vigilia"



Vetlla de Llàtzer

Ermita de Santa Maria del Puig

Esparreguera. Abril 2012



Maria Magdalena i Marta vetllen Llàtzer de Betània, el seu estimat germà. Els seus ulls em fan pensar en aquella espera, aquella serenor calma,  aquella vetlla i vigilia per als nostres  que ens buida i esgota però alhora ens reconforta. 

La Llegenda Àuria descriu amb la precisió deguda de mitjans segle XIII la vida de Llàtzer junt amb la de 180 sants mes. Best-Seller de l'edat mitjana, la Llegenda àuria fou un dels llibres mes copiats i augmentats de l'època. Augmentat fins a tal punt que hi han mes del doble d'articles en alguna de les copies que en el original d'en Iacoppo da Varazze, . El llibre es avui encara origen i referent sense saber-ho, d'històries i tradicions a casa nostra com la de Sant Jordi matant l'aranya.

La vida i el martiri de Llàtzer, fill, amic i germà, van estar ampliament glossats com a exemple, però de ben segur que la llegenda no va poder descriure llavors la "vigilia", la "vetlla", la "calma", com ara els ulls de Marta ho fan...

Santa Maria. Esparreguera. Baix Llobregat Nord

Ermita de Santa Maria del Puig

Esparreguera. Abril 2012

"Divendres, a XXIIII de Maig de 1448. Terra Tremuit. Aquest die de divendres, ja passada mijanit e començant a pendre del dissabte següent (...) feu un molt gran terratremol en Barchinona e per tot lo principat de Cathalunya, lo qual feu fort gran dany a moltes possessions (...) primerament obri lo castell nou de Barchinona en tal forma que pel mig la ubertura passara be una persona (...) E fora la dita ciutat enderrochà lo castell Dezpapiol e y matà III homens, e lo castell de Sentmenat e y matà un fadri, lo castell de Montornes, lo castell de Llinàs (...) e feu molts altres damatges per tot lo dit principat, així en morts de moltes persones com en enderochs de moltes propietats"

Dietari de la Generalitat de Catalunya 25-5-1448

Tant per la proximitat de l'epicentre d'aquest episodi que molts historiadors ubiquen prop de Cardedeu, com per la descripció dels danys i enderrocs en ciutats  properes a Esparreguera, es molt probable que fos aquest terratrèmol el que deixà tocada de mort l'estructura arquitectònica de l'ermita romànica de Santa Maria del Puig aquella primavera de 1448.

El terratrèmol, probablement de grau 6 o 7, degué deixar molt en precari l'equilibri de l'edificació tot i que no sembla que la derruís en la seva totalitat. L'Ermita del Puig s'aixeca a 160 m sobre el nivell del mar prop de l'antic castell d'Esparreguera damunt una de les terrasses del Llobregat aigües avall del congost del Cairat. Desprès d'aquest terratremol de 1448 s'inicià una reforma profunda que reforçà l'estructura general però que alhora afegí elements mes moderns i matussers com els braços del transcepte. Temporalment el culte es traslladà a la primitiva capella de Santa Eulàlia on anys mes tard, cap a 1612, s'hi consagrarà definitivament la parròquia principal de la ciutat, deixant Santa Maria definitivament en l'oblit. 

Avui Santa Maria, després d'anys de renaixement gracies als treballs i els esforços d'institucions i particulars, torna a ésser un lloc de trobada per els esparreguerins en dates i events assenyalats.

Ermita de Santa Maria del Puig

Esparreguera. Abril 2012

Castelló d'Empuries. Alt Empordà

"Stagnum Castilione"

Castelló d'Empuries. Abril 2012

"... les mencionades pesqueries -es refereix a la cessió dels drets de pesca de l'estany al monestir de Sant Pere de Roda- es troben situades en el comtat de Perelada i són anomenades Estany de Castelló ("Stagnum de Castilione"), amb tres illes en ell incloses una de les quals es diu Uduagro, la segona Fenollera ("Foniliaria") i la tercera Savarto..."

Lluis L'Ultramarí. Rei Franc. 955

Tot i que ja el geògraf romà Alié en el segle IV dc, i Estrabó mig mil.leni després,  escriuen sobre un estany de considerables dimensions, la presencia d'un riu que hi aflueix i l'abundancia de vegetació palustre a l'est de l'actual Castelló d'Empuries, no es fins al 955 que en tenim noticies concretes gracies a un document que el descriu amb claredat. Lluis L'Ultramarí, rei franc, confirma en aquest document els drets de pesca dins l'estany de Castelló d'Empuries per al monestir de Sant Pere de Roda i aprofita per delimitar-lo.

L'Estany, d'una llegüa de llarg per mitja d'ample per uns, o de deu mil passes de perímetre per altres, fou durant bona part de l'edat mitjana a més d'un paratge ric en pesqueres, aus  i pastures, un lloc ideal per a la producció d'un altre preuat recurs: l'extracció de sal. Croniques i documents de 1253  fins i tot en reconeixen produccions i enmagatzematges anuals de 300 "saumades" -1 saumada=278 lites de sal-.

Però la història real de l'Stagnum de Castilione, no es només una història de riquesa i abundor, potser mes aviat es una història de dessecació, de minva constant. Tant l'acció natural dels materials aportats per La Muga, com la humana posterior aprofondint en el desviament del mateix riu, han sotmes l'estany a la seva propia desaparició i a una persistent presió i explotació agricola de les noves terres d'aluvió guanyades durant segles.

No es fins fa molts pocs anys i quan la voluntat de conservació del paratge n'ha aturat els usos agricoles, que s'ha  arribat a constituir la zona com una reserva natural, els Aigüamolls de l'Emporda. Només els ramats de cavalls i bous que encara hi pasturen et fan somiar en un Stagnum encara en plenitud.

Empuriabrava. Alt Empordà

Cap a la sortida

Empuriabrava. Abril 2012

"por primera vez en Europa!...

EL MAR A LA PUERTA DE SU CASA

AMPURIABRAVA

La futura capital Europea de los deportes náuticos

El escenario único para sus tranquilas vacaciones, pero a solo dos pasos de los rincones "mas alegres" de la Costa Brava. Cada parcela de Ampuriabrava es un trozo de tierra y un trozo de mar. Una realidad unica en Europa que solo tiene su equivalente en algunas urbanizaciones de Florida... Usted puede aprovecharse ahora de los precios de lanzamiento, Solicite información sin compromiso"

La Vanguardia, 15-1-1968, p.43

Han passat 44 anys, quasi tants com una vida sencera, i Empuriabrava no deixa de sorprendre'm. El ritual de Setmana Santa i la visita anual a la fira del vaixell d'ocasió per no comprar res l 'aconsegueixo mantenir intacte, i, a mes a mes, aquest any si que hem trobat lloc a la Trattoria per dinar, tot un esdeveniment.

La tramuntana de sempre, els francesos com sempre, els curiosos de sempre i els canals farcits de cartells com quasi be sempre -tot i que aquest any potser mes d'immobiliaries que de nàutiques-. L'únic que no ha repetit es el mal temps, ja no recordava un sol tan present com aquest en una Setmana Santa.

XIV Fira del Vaixell

Empuriabrava. Abril 2012

"Ummm"

XIV Fira del Vaixell

Empuriabrava. Abril 2012



L'Empordà petit. Dia i Nit

Platja de Pals, 7h35'

L'Escala i el Montgrí, 22h35'

Abril 2012

"A l'Empordà Petit no hi ha cap vent dominant. És un espai en el qual es produeix el xoc continuat dels vents del sud i dels vents del nord, un camp de lluita, vull dir d'agonia entre aquests dos corrents aeris contraris. En aquesta còsmica dialèctica, de vegades guanya l'un, de vegades guanya l'altre, però sempre guanya l'un o l'altre."

Josep Plà. L'Empordanet. 1954

A l'Empordà Petit els extrems es toquen, el sol surt per el mar i la lluna el segueix, la primavera es debat entre esclats de verds i de blaus. A l'Empordà Petit, com els vents, el dia i la nit lluiten fins l'agonía per la bellesa i la pau.