Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de juny del 2012

Manlleu. Osona

Bernat pescaire
Riu Ter
Manlleu. Juny 2012
El Ter a Manlleu es origen i recurrent de bona part del seu "que". Al voltant del "com" i sobre tot del "quan" s'hi podrien també escriure "Ters" d'històries, però potser la mes curiosa es la d'en Sala.

A meitat del S XIX a Manlleu s'hi construeix el canal industrial del Ter per donar servei, energia i desaigüe a les activitats fabrils de les colònies tèxtils que s'hi instalen tot seguint els usos habituals de la nova era de revolució industrial de  l'època. Amb el canal es construeixen les fàbriques i amb elles s'hi estableixen també noves relacions entre els veïns, a partir de llavors en dos bàndols, amos i treballadors.

En el canal, famílies benestants com la d'en Sala inverteixen en equipaments i comencen una nova fórmula de gestió de capital i de recursos locals que tan bon resultat estava donant en altres conques com la del Llobregat. Però amb el temps i les tensions entre drets i deures, entre costos i beneficis, Manlleu, en aplicació extrema dels també nous usos en relacions laborals, inicia una vaga d'obrers i artesans que els porta de cap a un conflicte d'interessos el 1852.  En Sala en reacció a la pressió d'aquella vaga, encomana temporalment les operacions dels seus tallers a un grup de nous treballadors, concretament als "esquirols", als veïns de l'Esquirol.

A L'Esquirol, antigament Santa Maria de Corcó, nom de la primitiva parròquia datada el 952 i municipi veí de Manlleu, ja hi constaven telers de llana des de 1782 i una "Sociedad de Tejedores" consituida i present. Hom recorda aquest retall d'història com a origen de la paraula "esquirol" per referir-se al "trenca-vagues": allò que no hem volgut fer nosaltres ho han fet els esquirols

Avui les colònies ja han tancat, els esquirols ja no hi treballen, però, el Ter continua bordant la ciutat i proveint un espai de reunió i d'identitat, si mes no per les gavines i els bernats tot i que siguin tan lluny de casa.



Gavines al Ter
Manlleu. Juny 2012

Gavines al Ter
Manlleu. Juny 2012


dimarts, 1 de novembre del 2011

Tona. Osona

Turó del castell

Turons de la plana Ausetana

Camí de Vilageliu


Turons testimoni es el terme que normalment utilitzem per definir els turons rocosos, aïllats, que salpebren tota la plana de Vic. Diuen que son, precisament, testimoni d'una erosió persistent que ha pogut amb quasi tot el material voltant formant així la plana ausetana, i que s'han mantingut en peu per la seva propia composició geologica menys "degradable". Però, ¡que dificil imaginar-ho!, ¡Que dificil veure avui el que ja no hi es!, a Tona no he vist testimonis, no he vist erosió, no he estat capaç d'imaginar-la.

Tot i aixó el paisatge el sento proper, conegut, i rellegint wikipedia me n'adono del perqué. 

"Inselbergs", es a dir literalment, "Illes muntanya", "turons aïllats de vessants escarpats que sorgeixen sobre un terreny  de pendent suau". ¡Exacte! aquesta es la imatge, la idea, això es el que he vist avui. Illes muntaya en un mar de verds i ocres de tardor, sota un cel de tormentes que deixava anar, de tant en tant, una boira humida que ho engrisava tot.