diumenge, 27 de novembre del 2011

Home-Dona del CMPO 2011




Avui, sense pensar-ho, ni recordar-ho ens hem trobat en mig del procediment de sortida de la Home-Dona 2011 del CMPO i he aprofitat. Una mica de mar de fons, cel tapat i fresca.

La resta de la serie es aquí. Espero que agradin als consocis.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Retrats. "Imagenes Maiorum"

Santorini. Agost 2008
"Tuast imago. Tam comsimilest quam potest", Plaut (Men.1013)
Aqui tens la teva imatge, tan similar a tu com es possible ser-ho.

En el mon llatí clàssic el terme "Imago" tenia divesos sentits, sempre al voltant del mateix concepte, es traduía habitualment per reflexe, ressò, duplicat. La mateixa paraula servía també per definir tot el conjunt de retrats, de màscares fetes en cera del avanpassats mes propers, "Imagenes Maiorum", que les families romanes solíen guardar amb cura en lloc principal de la domus i que arranjaven i passejaven periòdicament en esdeveniments, enterraments i dies assenyalats.  Lluny de representar un arcàic ritual tribal, els cronistes romans ens descobríen llavors en aquells retrats, el respecte, la memòria, el record permanent per als difunts. Aquelles màscares equivalíen al "elogium", al "cursus honorum", a la biografía del representat i servíen d'exemple i model, de mirall on reflexar la seva vida, per a joves i nens.

Memòria, record, "imago", en definitiva "elogium",  son potser també avui els missatges ocults en el retrat modern. Embadaleixo pensat-hi, tot resseguint el monocrom d'aquell Santorini de postal de l'estiu del 2008.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Colors del Hanse

Norheimsund. Agost 2010

Embarcador de Luster. Agost 2010

Bergen Brygge. Agost 2010
En mig de les llums cegadores de les cultures d'èpoques antiga i moderna no som capaços de recordar gran cosa mes enllà de la foscor. 

L'edat mitjana, incipient despres de la caiguda de l'imperi i la cultura romana en el segle V, ens endinsa en el mon feudal, fa desapareixer drets i raons, converteix la ciutadania en vasallatge, la cultura  i el lliure pensament antic en uniformisme teocèntic, i el poder de les cultures clàssiques en una complexe xarxa de relacions ocultes entre serfs, senyors, nobles i clergat. Viure en aquells dies es mes aviat sobreviure, i no hi ha cap altra opció per a la majoria mes que la del treball, la misèria i la obediència. Un mon d'autarquía forçada es conforma i s'obliden els viatjes, el comerç, l'intercanvi, l'art... i de ben segur també els colors.

Però la crisi de l'antic règim comença a intuir-se tan bon punt s'inicía el canvi de tendència de finals del segle XI. Una nova Europa, que mil anys mes tard floriría definitivament en el renaixement, comença. La tecnologia, la millora del clima, el creixement de la consciencia de l'home, creen un nou concepte, quelcom que no es recordava des de feia generacions, Europa reviu de nou l'excedent. Europa comença a produir mes del que pot consumir i una nova riuada de comerç i d'intercanvi crea noves ciutats, noves classes socials, una nova llibertat guanyada, o si mes no consentida, que amb el pas dels anys acabarà quebrant els antics usos.

Es en aquest brou que les noves ciutats dels nous burguesos lliures s'alíen en comunitats d'interesos per la defensa, el comerç, i el pensament. Com les antigues lligues gregues, ciutats estat com Venècia en el mediterràni o com Bergen i Voss al mar bàltic, es federen i competeixen. La lliga Hanseàtica arriba a reunir fins a 90 ciutats del nord d'Alemanya, de la Noruega occidental con Bergen i Voss, de Suècia i de les actuals repúbliques bàltiques i arriba a competir i fer la guerra amb vells estats encara feudals com Dinamarca. Però de ben segur,  que aquest nou mon que s'intueix i que recupera l'intercanvi i la llibertat, encen també les paletes de colors d'artistes, arquitectes i pensadors. Tot just trepitjant l'inici d'aquesta revisió, Bergen a 1299, es constituida capital de la lliga i va apilant al voltant del fiord el barri de casetes de colors pastel que avui es patrimoni de la humanitat i reclam de turistes i curiosos. Tota la Noruega occidental quedarà, amb el temps, tenyida d'aquests nous colors. 

Vermells i blancs son els colors de les ciutats del Hanse. Ciutats com Hamburg, Lübeck i Bergen que els llueixen encara avui i que constituien llavors els seus emblemes en atenció als colors dels pendons de les seves poderoses flotes.Vermells i blancs, pero també, daurats pastel, daurats groguencs, que recorden els colors de les veles quadres de les seves coques (del flamenc, kok, petxina), tenyeixen els barris mariners d'aquell nord, d'aquella nova Europa que reneix en bells costums tot deixant enrera la foscor.

divendres, 18 de novembre del 2011

Identitats. Vocació de servei

Treballant al Port Vell. Barcelona. Octubre 2011

"Tender to" Santa Eulalia. Barcelona. Octubre 2011

Esperant el vent. Setmana Catalana de Vela. Barcelona. Novembre 2011
Definir-se, identificar-se, inventar-se no centrant-te en les propies formes sino en funció del que representes per algú altre crec que es potser la màxima expresió de vocació de servei. Caldría revisar si vocació de servei resol implicitament en subordinació, submisió, ordre, potser també, potser segons qui ho imagini seràn conceptes germans. Si mes no, i tot mirant mes enllà del mar, prefereixo pensar en existir en voluntat, en colaboració deguda,  en equip.

¿Potser es exagerar pensar que tots, en major o menor mesura, tenim alguna cosa de "Tenders to"? M'agrada la idea.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Identitats. Ponts

Ferry a Bigdoy, Oslo. Agost 2010

Far de Barcelona. Octubre 2011

Maria del Carmen. Octubre 2011
¿On es troba la identitat d'una nau? L'Arquitectura naval, des de l'origen, ha vessat rius de paraules i de formules matemàtiques per definir-la. Sobre "la construcción de edificios flotantes, que se mueven sobre las aguas para el transporte de  hombres y mercancias" (1) no falten detalls, tractats, manuals i classificacions. Alguns busquen la raó entre "la agitación del fluido que han de surcar, y la frecuente oposición y violencia de los vientos que la han de mover" (1) , altres en "trasladar al punto necesario la defensa y el ataque" (1) , altres en la cobinació adequada de capacitat de resistencia i velocitat, en resum, assimilen identitat a equilibri, equidistancia. Altres la troben en la tecnología que les fa moure, en els rems, les sirgues, el vent, la revolució del vapor i dels motors d'explosió, o be, en els seus usos, entenc que tot definint una mena d'identitat funcional o tecnològica.

Però jo no n'estic segur del tot, potser hi ha part de raó en els conceptes d'equilibri i de funció, segur, i en d'altres molts que també es podrien formular, però, intueixo, sento, que la identitat real es molt mes complexe, mes completa, mes global. Usos, equilibris i conceptes d'arquitectua, però també, materials, detalls, colors i llums, composen un conjunt de sensacions, d'imatges globals, que m'ajuden en la definició.

Intento inventariar aquests detalls i el primer que llueix, destacat, altiu, son les formes d'un espai identitari clar en la obra morta, el de la decisió, el del comandament, el pont. La seva forma, la seva ubicació i relació amb el conjunt, em fan pensar en la gent de mar. Navegar es decidir, es optar, i sento, embadalint en les imatges d'aquests espais, part de la resposta.

(1) Joan Monjo i Pons. Curso metodico de arquitectura naval.  Barcelona 1856.

dimarts, 8 de novembre del 2011

NY Colors

Pier A, NY. Agost 2009

7th Av., NY. Agost 2009

Public Library, NY. Agost 2009
Dificil tasca la de recordar els colors d'una ciutat que els te tots. Dificil no trobar-se en  llocs habituals, no repetir visions, no resultar comú. Dificil no recorrer a la verticaltat, la llum dels anuncis, el beisbol, el jazz, el "park", els barris, la gent. Difícil no ser uniforme,  si mes no, difícil diferenciar-se des de la visió d'un turista. ¿Ho aconseguiré?

diumenge, 6 de novembre del 2011

Colors de Reforma

Salzburg. Agost 2007

Centre visitants del Gross Glockner. Agost 2007

Heiligenblut. Agost 2007
El Salzburg, i el cor d'Europa en general, de la nostra hitòria moderna esta tenyit de sang, de "Heiligenblut", sang del cel, sang sagrada. Histories de reforma del catolicisme, de lluites, de princeps arquebisbes, de crema de llibres a peu de carrer, tenyeixen les ciutats i els paratges de la vella Austria. Llegeixo sobre el 1731 on la meitat reformista de la gent de Salzburg es expulsada de la ciutat i l'arquebisbat, on el luteranisme es perseguit, on no es permet la llibertat de culte, on la presió que recordo del paisatge es fa evident també en les idees. Llegeixo sobre la gran alemanya de la segona guerra, sobre l'anexió, i un altre cop sobre la presió. Em falta l'aire, l'espai es tancat, el paisatge curt, vertical. No hi ha horitzó.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Setmana Catalana de Vela 2011

¿Nervis o concentració?. Esperant per sortir.

Cua a la rampa

¿Us ajudo?
Avui he fet mes de patró que de fotograf. La mar de fons de mes de metre i mig i el nord que s'ha girat tot de sobte fins als vint nusos m'ha amarrat a la canya del "Salum". Hem seguit des de l'aigüa la sortida de la flota per la primera regata, i entre onada i onada la EOS i la Alfa han competit per la millor captura mentre ficavem el nas amb el "Salum" a sotavent del comité. Ja a terra encara ens ha donat temps de viure el procediment de sortida de la flota per a la segona regata de la classe. Avui l'olimpic respirava nervis i passió. 

dimarts, 1 de novembre del 2011

Tona. Osona

Turó del castell

Turons de la plana Ausetana

Camí de Vilageliu


Turons testimoni es el terme que normalment utilitzem per definir els turons rocosos, aïllats, que salpebren tota la plana de Vic. Diuen que son, precisament, testimoni d'una erosió persistent que ha pogut amb quasi tot el material voltant formant així la plana ausetana, i que s'han mantingut en peu per la seva propia composició geologica menys "degradable". Però, ¡que dificil imaginar-ho!, ¡Que dificil veure avui el que ja no hi es!, a Tona no he vist testimonis, no he vist erosió, no he estat capaç d'imaginar-la.

Tot i aixó el paisatge el sento proper, conegut, i rellegint wikipedia me n'adono del perqué. 

"Inselbergs", es a dir literalment, "Illes muntanya", "turons aïllats de vessants escarpats que sorgeixen sobre un terreny  de pendent suau". ¡Exacte! aquesta es la imatge, la idea, això es el que he vist avui. Illes muntaya en un mar de verds i ocres de tardor, sota un cel de tormentes que deixava anar, de tant en tant, una boira humida que ho engrisava tot.