 |
Plou a la platja
L'Estartit. Març 2013 |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comarques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comarques. Mostrar tots els missatges
dilluns, 1 d’abril del 2013
Pluja a l'Empordanet
dilluns, 17 de setembre del 2012
Maresme a vol rasant
 |
Diumenge de regates
Maresme. Setembre 2012
|
Fer un trasllat a 25Kn des de la Costa Brava fins el Masnou no es gens habitual, intentar congelar les imatges a aquesta velocitat encara menys. Tot i això, ho certifico, aquest diumenge nomes el Maresme bullia d'activitat, regates i navegants.
dijous, 30 d’agost del 2012
Palamós. Baix Empordà
 |
Tarda de Migjorn
Palamos. Agost 2012 |
Un Agost extrany a l'Empordà. Extrany pel bon temps, extrany per les "migjornades" calentes com el foc que s'enduien les veles cap al golf de lleo, extrany per les noves companyies de bon matí, extrany per el fum dels horitzons, pel poc fum de les sobretaules, extrany per els extranys que ja ens truquen a la porta.
 |
Tarda de Migjorn
Palamos. Agost 2012 |
diumenge, 3 de juny del 2012
Manlleu. Osona
 |
Bernat pescaire
Riu Ter
Manlleu. Juny 2012
|
El Ter a Manlleu es origen i recurrent de bona part del seu "que". Al voltant del "com" i sobre tot del "quan" s'hi podrien també escriure "Ters" d'històries, però potser la mes curiosa es la d'en Sala.
A meitat del S XIX a Manlleu s'hi construeix el canal industrial del Ter per donar servei, energia i desaigüe a les activitats fabrils de les colònies tèxtils que s'hi instalen tot seguint els usos habituals de la nova era de revolució industrial de l'època. Amb el canal es construeixen les fàbriques i amb elles s'hi estableixen també noves relacions entre els veïns, a partir de llavors en dos bàndols, amos i treballadors.
En el canal, famílies benestants com la d'en Sala inverteixen en equipaments i comencen una nova fórmula de gestió de capital i de recursos locals que tan bon resultat estava donant en altres conques com la del Llobregat. Però amb el temps i les tensions entre drets i deures, entre costos i beneficis, Manlleu, en aplicació extrema dels també nous usos en relacions laborals, inicia una vaga d'obrers i artesans que els porta de cap a un conflicte d'interessos el 1852. En Sala en reacció a la pressió d'aquella vaga, encomana temporalment les operacions dels seus tallers a un grup de nous treballadors, concretament als "esquirols", als veïns de l'Esquirol.
A L'Esquirol, antigament Santa Maria de Corcó, nom de la primitiva parròquia datada el 952 i municipi veí de Manlleu, ja hi constaven telers de llana des de 1782 i una "Sociedad de Tejedores" consituida i present. Hom recorda aquest retall d'història com a origen de la paraula "esquirol" per referir-se al "trenca-vagues": allò que no hem volgut fer nosaltres ho han fet els esquirols
Avui les colònies ja han tancat, els esquirols ja no hi treballen, però, el Ter continua bordant la ciutat i proveint un espai de reunió i d'identitat, si mes no per les gavines i els bernats tot i que siguin tan lluny de casa.
 |
Gavines al Ter
Manlleu. Juny 2012
|
 |
Gavines al Ter
Manlleu. Juny 2012
|
divendres, 27 d’abril del 2012
Santa Maria. Esparreguera. Baix Llobregat Nord
Ermita de Santa Maria del Puig
Esparreguera. Abril 2012
"Divendres, a XXIIII de Maig de 1448. Terra Tremuit. Aquest die de divendres, ja passada mijanit e començant a pendre del dissabte següent (...) feu un molt gran terratremol en Barchinona e per tot lo principat de Cathalunya, lo qual feu fort gran dany a moltes possessions (...) primerament obri lo castell nou de Barchinona en tal forma que pel mig la ubertura passara be una persona (...) E fora la dita ciutat enderrochà lo castell Dezpapiol e y matà III homens, e lo castell de Sentmenat e y matà un fadri, lo castell de Montornes, lo castell de Llinàs (...) e feu molts altres damatges per tot lo dit principat, així en morts de moltes persones com en enderochs de moltes propietats"
Dietari de la Generalitat de Catalunya 25-5-1448
Tant per la proximitat de l'epicentre d'aquest episodi que molts historiadors ubiquen prop de Cardedeu, com per la descripció dels danys i enderrocs en ciutats properes a Esparreguera, es molt probable que fos aquest terratrèmol el que deixà tocada de mort l'estructura arquitectònica de l'ermita romànica de Santa Maria del Puig aquella primavera de 1448.
El terratrèmol, probablement de grau 6 o 7, degué deixar molt en precari l'equilibri de l'edificació tot i que no sembla que la derruís en la seva totalitat. L'Ermita del Puig s'aixeca a 160 m sobre el nivell del mar prop de l'antic castell d'Esparreguera damunt una de les terrasses del Llobregat aigües avall del congost del Cairat. Desprès d'aquest terratremol de 1448 s'inicià una reforma profunda que reforçà l'estructura general però que alhora afegí elements mes moderns i matussers com els braços del transcepte. Temporalment el culte es traslladà a la primitiva capella de Santa Eulàlia on anys mes tard, cap a 1612, s'hi consagrarà definitivament la parròquia principal de la ciutat, deixant Santa Maria definitivament en l'oblit.
Avui Santa Maria, després d'anys de renaixement gracies als treballs i els esforços d'institucions i particulars, torna a ésser un lloc de trobada per els esparreguerins en dates i events assenyalats.
Ermita de Santa Maria del Puig
Esparreguera. Abril 2012
dissabte, 21 d’abril del 2012
Castelló d'Empuries. Alt Empordà
 |
"Stagnum Castilione"
Castelló d'Empuries. Abril 2012
|
"... les mencionades pesqueries -es refereix a la cessió dels drets de pesca de l'estany al monestir de Sant Pere de Roda- es troben situades en el comtat de Perelada i són anomenades Estany de Castelló ("Stagnum de Castilione"), amb tres illes en ell incloses una de les quals es diu Uduagro, la segona Fenollera ("Foniliaria") i la tercera Savarto..."
Lluis L'Ultramarí. Rei Franc. 955
Tot i que ja el geògraf romà Alié en el segle IV dc, i Estrabó mig mil.leni després, escriuen sobre un estany de considerables dimensions, la presencia d'un riu que hi aflueix i l'abundancia de vegetació palustre a l'est de l'actual Castelló d'Empuries, no es fins al 955 que en tenim noticies concretes gracies a un document que el descriu amb claredat. Lluis L'Ultramarí, rei franc, confirma en aquest document els drets de pesca dins l'estany de Castelló d'Empuries per al monestir de Sant Pere de Roda i aprofita per delimitar-lo.
L'Estany, d'una llegüa de llarg per mitja d'ample per uns, o de deu mil passes de perímetre per altres, fou durant bona part de l'edat mitjana a més d'un paratge ric en pesqueres, aus i pastures, un lloc ideal per a la producció d'un altre preuat recurs: l'extracció de sal. Croniques i documents de 1253 fins i tot en reconeixen produccions i enmagatzematges anuals de 300 "saumades" -1 saumada=278 lites de sal-.
Però la història real de l'Stagnum de Castilione, no es només una història de riquesa i abundor, potser mes aviat es una història de dessecació, de minva constant. Tant l'acció natural dels materials aportats per La Muga, com la humana posterior aprofondint en el desviament del mateix riu, han sotmes l'estany a la seva propia desaparició i a una persistent presió i explotació agricola de les noves terres d'aluvió guanyades durant segles.
Però la història real de l'Stagnum de Castilione, no es només una història de riquesa i abundor, potser mes aviat es una història de dessecació, de minva constant. Tant l'acció natural dels materials aportats per La Muga, com la humana posterior aprofondint en el desviament del mateix riu, han sotmes l'estany a la seva propia desaparició i a una persistent presió i explotació agricola de les noves terres d'aluvió guanyades durant segles.
No es fins fa molts pocs anys i quan la voluntat de conservació del paratge n'ha aturat els usos agricoles, que s'ha arribat a constituir la zona com una reserva natural, els Aigüamolls de l'Emporda. Només els ramats de cavalls i bous que encara hi pasturen et fan somiar en un Stagnum encara en plenitud.
divendres, 13 d’abril del 2012
Empuriabrava. Alt Empordà
 |
Cap a la sortida
Empuriabrava. Abril 2012
|
"por primera vez en Europa!...
EL MAR A LA PUERTA DE SU CASA
AMPURIABRAVA
La futura capital Europea de los deportes náuticos
El escenario único para sus tranquilas vacaciones, pero a solo dos pasos de los rincones "mas alegres" de la Costa Brava. Cada parcela de Ampuriabrava es un trozo de tierra y un trozo de mar. Una realidad unica en Europa que solo tiene su equivalente en algunas urbanizaciones de Florida... Usted puede aprovecharse ahora de los precios de lanzamiento, Solicite información sin compromiso"
La Vanguardia, 15-1-1968, p.43
Han passat 44 anys, quasi tants com una vida sencera, i Empuriabrava no deixa de sorprendre'm. El ritual de Setmana Santa i la visita anual a la fira del vaixell d'ocasió per no comprar res l 'aconsegueixo mantenir intacte, i, a mes a mes, aquest any si que hem trobat lloc a la Trattoria per dinar, tot un esdeveniment.
La tramuntana de sempre, els francesos com sempre, els curiosos de sempre i els canals farcits de cartells com quasi be sempre -tot i que aquest any potser mes d'immobiliaries que de nàutiques-. L'únic que no ha repetit es el mal temps, ja no recordava un sol tan present com aquest en una Setmana Santa.
 |
XIV Fira del Vaixell
Empuriabrava. Abril 2012
|
 |
"Ummm"
XIV Fira del Vaixell
Empuriabrava. Abril 2012
|
dilluns, 9 d’abril del 2012
L'Empordà petit. Dia i Nit
Platja de Pals, 7h35'
L'Escala i el Montgrí, 22h35'
Abril 2012
"A l'Empordà Petit no hi ha cap vent dominant. És un espai en el qual es produeix el xoc continuat dels vents del sud i dels vents del nord, un camp de lluita, vull dir d'agonia entre aquests dos corrents aeris contraris. En aquesta còsmica dialèctica, de vegades guanya l'un, de vegades guanya l'altre, però sempre guanya l'un o l'altre."
Josep Plà. L'Empordanet. 1954
A l'Empordà Petit els extrems es toquen, el sol surt per el mar i la lluna el segueix, la primavera es debat entre esclats de verds i de blaus. A l'Empordà Petit, com els vents, el dia i la nit lluiten fins l'agonía per la bellesa i la pau.
diumenge, 11 de març del 2012
Sitges. Garraf
 |
Jugant amb el sol
Sitges. Garraf
Març 2012
|
Magnífica tarde ja de primavera. Sitges es molt a prop i val la pena sentir-la.
dissabte, 11 de febrer del 2012
Esparreguera. Baix Llobregat Nord
La festa major d'hivern d'Esparreguera es celebra cada any en honor a la seva patrona: Santa Eulàlia. Des de fa ja cinc edicions, en Guillem d'Esparreguera es qui fa el pregó del Mercat Medieval que durant uns dies dona color i calor al centre del poble. Avui el calor no ha reeixit encara i el color l'ha posat la lluita "a mort" que s'ha vist a la plaça del centre. En Guillem n'hauria estat orgullós. Fins i tot hauria retrobat embadalit la seva estimada, l'Emma, rescatada dels sarraïns, i que molts hem vist ballant la dansa del ventre pel mercat.
diumenge, 5 de febrer del 2012
Molins de Rei. Baix Llobregat
El primer cap de setmana de Febrer es festa gran a Molins de Rei: La fira de la candelera, enguany la 161ena edició. La candelera, per extensió i allunyant-te del santoral i la història catòlica, es la festa de la llum, de les que donen a llum, de les que creen, la festa de l'inici que s'alvira i que florirà en 40 dies. L'any prenyat de vida ja es a punt i, a mig camí entre els solsticis d'hivern i de primavera, la candelera prega per al seu part.
diumenge, 1 de gener del 2012
Vall de Tena
 |
| Lacuniacha. Piedrafita de Jaca. Desembre 2011 |
 |
| Penya Telera. Piedrafita de Jaca. Desembre 2011 |
 |
| Arc iris a Panticosa. Desembre 2011 |
Dies d'aillament, de llunyania, de reflexió, dies d'esquí i muntanya per la Vall de Tena que ens han fet viure els diferents colors del blanc i del fred proper.
dimarts, 1 de novembre del 2011
Tona. Osona
 |
| Turó del castell |
 |
| Turons de la plana Ausetana |
 |
| Camí de Vilageliu |
Turons testimoni es el terme que normalment utilitzem per definir els turons rocosos, aïllats, que salpebren tota la plana de Vic. Diuen que son, precisament, testimoni d'una erosió persistent que ha pogut amb quasi tot el material voltant formant així la plana ausetana, i que s'han mantingut en peu per la seva propia composició geologica menys "degradable". Però, ¡que dificil imaginar-ho!, ¡Que dificil veure avui el que ja no hi es!, a Tona no he vist testimonis, no he vist erosió, no he estat capaç d'imaginar-la.
Tot i aixó el paisatge el sento proper, conegut, i rellegint wikipedia me n'adono del perqué.
"Inselbergs", es a dir literalment, "Illes muntanya", "turons aïllats de vessants escarpats que sorgeixen sobre un terreny de pendent suau". ¡Exacte! aquesta es la imatge, la idea, això es el que he vist avui. Illes muntaya en un mar de verds i ocres de tardor, sota un cel de tormentes que deixava anar, de tant en tant, una boira humida que ho engrisava tot.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
La Granja d'Escarp. El Segrià
 |
| Llaüts de l'Ebre carregant les cavalleries i el carbó (www.lollaut.com) |
De Setembre a Novembre de 1920, a la secció de "noticias del puerto" de la vanguardia, hi podem encara trobar, entre renglerons de cursiva, fins a 3 anuncis d'entrada a Barcelona del llaüt "San Sebastian". El "San Sebastian" era un llaüt valencià de 68Tm, carregat fins dalt de carbó en aquells tres viatges, i que llavors navegaba amb la tripulació habitual, la de Vinaròs. Penso, mentre resseguim l'estretor de la banda sud de la vall del Segre, amb certa distancia pero amb ilusió pel que ens trobarem, que potser aquell carbó que omplia el "San Sebastian" era de l'Ebre, potser s'hauria carregat a Tortosa i potser s'hauria extret a la franja, potser a Escarp. ¿Perque no?...
 |
| Mina Susana. Aigüabarreig del Segre-Cinca i l'Ebre |
 |
| Tolves |
En aquest indret tot just resten en un equilibri precari, perillós, els murs principals d'algun dels casalots de l'antiga colonia de miners, els embuts finals dels forns de cal i les formes encara metaliques de les tolves que nodrien de carbó el "ferrocarril miner".
El carbó de la mina Susana era d'una qualitat ben justa, ben curta, i a diferencia d'altres de la conca de Mequinensa, abastía a la població mes propera, als segrianencs. Pensant-ho millor, a la Susana potser caldría parlar, mes que d'un ferrocarril miner, d'una munió de velles vagonetes amb "tracció de sang" que regularment portaven el carbó fins a l'embarcador d'Escarp, un parell de kilometres al nord, per ser carregat en llaüt i tot remuntant el riu a perxa o sirga anar-lo venent aqui i allà, poble a poble, fins arribar a Lleida. Es prou conegut també que part de la producció de la Susana era carregada a peu de mina a l'embarcador de l'Aigüabarreig, i riu avall portada per els llaüts de l'Ebre fins a Tortosa. D'allí en llaüt valencià fins a Barcelona per mar, per ser venuda com a combustible a industries i particulars. Ara ja només el riu sembla persistir, tot i que, ja res mes que els afamats regs de fruita dolça en facin servei.
Ni llaüts, ni sirgues, ni carbó, només munts de ferralla i pedra.
El carbó de la mina Susana era d'una qualitat ben justa, ben curta, i a diferencia d'altres de la conca de Mequinensa, abastía a la població mes propera, als segrianencs. Pensant-ho millor, a la Susana potser caldría parlar, mes que d'un ferrocarril miner, d'una munió de velles vagonetes amb "tracció de sang" que regularment portaven el carbó fins a l'embarcador d'Escarp, un parell de kilometres al nord, per ser carregat en llaüt i tot remuntant el riu a perxa o sirga anar-lo venent aqui i allà, poble a poble, fins arribar a Lleida. Es prou conegut també que part de la producció de la Susana era carregada a peu de mina a l'embarcador de l'Aigüabarreig, i riu avall portada per els llaüts de l'Ebre fins a Tortosa. D'allí en llaüt valencià fins a Barcelona per mar, per ser venuda com a combustible a industries i particulars. Ara ja només el riu sembla persistir, tot i que, ja res mes que els afamats regs de fruita dolça en facin servei.
Ni llaüts, ni sirgues, ni carbó, només munts de ferralla i pedra.
 |
| Embarcador de l'Aigüabarreig |
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Utxesa. El Segrià
Horitzons de fang
Abandonament
Explotació
41 habitants per kilometre quadrat son els que encara li queden al municipi de Torres de Segre on esta situat el paratge d'Utxesa. Certament no puc trobar cap altre paraula que identifiqui millor la sensació que et provoca el territori al passejar-s'hi que la d'abandonament. El pantà d'Utxesa, nodrit per l'aigua del Canal Industrial de Seròs, i que potser en altre temps també nodria d'aigüa i de feina el petit poblat que Fecsa contruí el 1911 al voltant de les comportes, no es ara mes que una excusa de blau-verdós en mig del no res que s'intueix cap al sud, i de les explotacions de fruiters de regadiu que s'apilen cap al nord tot resseguint el canal d'entrada.
Només alguns grups de cases d'estiu arraolides al voltant del molí, i els persistents bordars dels gossos que les vigilen, trenquen l'harmonia del vuit i del silenci. Fins i tot, els accents dels pescadors de carpes que salpebren les vores de l'estany, els delaten extranys a la terra i et confirmen en el despoblament. ¿Rumanesos? ¿Nord-africans?. Panxes al sol, canyes en silenci i xiu-xiueig porug de converses furtives, prestades, que omplen el paisatge encara que s'intueixi sigui temporalment.
... i tot , sota el sol que crema i seca la terra i la pols, formant horitzons de fang abandonats i llunyans.
Només alguns grups de cases d'estiu arraolides al voltant del molí, i els persistents bordars dels gossos que les vigilen, trenquen l'harmonia del vuit i del silenci. Fins i tot, els accents dels pescadors de carpes que salpebren les vores de l'estany, els delaten extranys a la terra i et confirmen en el despoblament. ¿Rumanesos? ¿Nord-africans?. Panxes al sol, canyes en silenci i xiu-xiueig porug de converses furtives, prestades, que omplen el paisatge encara que s'intueixi sigui temporalment.
... i tot , sota el sol que crema i seca la terra i la pols, formant horitzons de fang abandonats i llunyans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)