Retrats. "Vigilia"



Vetlla de Llàtzer

Ermita de Santa Maria del Puig

Esparreguera. Abril 2012

Maria Magdalena i Marta vetllen Llàtzer de Betània, el seu estimat germà. Els seus ulls em fan pensar en aquella espera, aquella serenor calma,  aquella vetlla i vigilia per als nostres  que ens buida i esgota però alhora ens reconforta. 

La Llegenda Àuria descriu amb la precisió deguda de mitjans segle XIII la vida de Llàtzer junt amb la de 180 sants mes. Best-Seller de l'edat mitjana, la Llegenda àuria fou un dels llibres mes copiats i augmentats de l'època. Augmentat fins a tal punt que hi han mes del doble d'articles en alguna de les copies que en el original d'en Iacoppo da Varazze, . El llibre es avui encara origen i referent sense saber-ho, d'històries i tradicions a casa nostra com la de Sant Jordi matant l'aranya.

La vida i el martiri de Llàtzer, fill, amic i germà, van estar ampliament glossats com a exemple, però de ben segur que la llegenda no va poder descriure llavors la "vigilia", la "vetlla", la "calma", com ara els ulls de Marta ho fan...

Santa Maria. Esparreguera. Baix Llobregat Nord

Ermita de Santa Maria del Puig

Esparreguera. Abril 2012

"Divendres, a XXIIII de Maig de 1448. Terra Tremuit. Aquest die de divendres, ja passada mijanit e començant a pendre del dissabte següent (...) feu un molt gran terratremol en Barchinona e per tot lo principat de Cathalunya, lo qual feu fort gran dany a moltes possessions (...) primerament obri lo castell nou de Barchinona en tal forma que pel mig la ubertura passara be una persona (...) E fora la dita ciutat enderrochà lo castell Dezpapiol e y matà III homens, e lo castell de Sentmenat e y matà un fadri, lo castell de Montornes, lo castell de Llinàs (...) e feu molts altres damatges per tot lo dit principat, així en morts de moltes persones com en enderochs de moltes propietats"

Dietari de la Generalitat de Catalunya 25-5-1448

Tant per la proximitat de l'epicentre d'aquest episodi que molts historiadors ubiquen prop de Cardedeu, com per la descripció dels danys i enderrocs en ciutats  properes a Esparreguera, es molt probable que fos aquest terratrèmol el que deixà tocada de mort l'estructura arquitectònica de l'ermita romànica de Santa Maria del Puig aquella primavera de 1448.

El terratrèmol, probablement de grau 6 o 7, degué deixar molt en precari l'equilibri de l'edificació tot i que no sembla que la derruís en la seva totalitat. L'Ermita del Puig s'aixeca a 160 m sobre el nivell del mar prop de l'antic castell d'Esparreguera damunt una de les terrasses del Llobregat aigües avall del congost del Cairat. Desprès d'aquest terratremol de 1448 s'inicià una reforma profunda que reforçà l'estructura general però que alhora afegí elements mes moderns i matussers com els braços del transcepte. Temporalment el culte es traslladà a la primitiva capella de Santa Eulàlia on anys mes tard, cap a 1612, s'hi consagrarà definitivament la parròquia principal de la ciutat, deixant Santa Maria definitivament en l'oblit. 

Avui Santa Maria, després d'anys de renaixement gracies als treballs i els esforços d'institucions i particulars, torna a ésser un lloc de trobada per els esparreguerins en dates i events assenyalats.

Ermita de Santa Maria del Puig

Esparreguera. Abril 2012

Esparreguera. Baix Llobregat Nord

La festa major d'hivern d'Esparreguera es celebra cada any en honor a la seva patrona: Santa Eulàlia. Des de fa ja cinc edicions, en Guillem d'Esparreguera es qui fa el pregó del Mercat Medieval que durant uns dies dona color i calor al centre del poble. Avui el calor no ha reeixit encara i el color l'ha posat la lluita "a mort" que s'ha vist a la plaça del centre. En Guillem n'hauria estat orgullós. Fins i tot  hauria retrobat embadalit  la seva estimada, l'Emma, rescatada dels sarraïns, i que molts hem vist ballant la dansa del ventre pel mercat.