Trist i taciturn, com el caràcter del "chouan" -"mussol"- em resulta el record de l'escenari de boires de Quiberon i la seva cote sauvage. "Chouan", però, a Quiberon no només identifica un sentiment o una imatge borrosa sinó també un episodi gris i carrincló de la història moderna Francesa, l' "Expedició de Quiberon", la contra-revolució de 1795.
450 canons arbolava la flota anglesa que la nit de Sant Joan d'aquell any desembarcava a la península de Quiberon, al bell mig de la Bretanya sota una bandera dubtosa. Els britànics, veïns i conspiradors en permanent conflicte, acompanyen un arreplegat exercit de fills de la frança monàrquica, exiliat durant anys i armat fins a les ungles pels seus socis, que pretén acabar amb la revolució il·lustrada i restaurar la monarquia absolutista de Lluis XVII.
Els realistes francesos que arriben per mar i els "chouans" que des de la resistència s'hi afegeixen, viuran el somni dels seus objectius durant setmanes a Quiberon, ocupant la península i fent-se forts pam a pam.
De "mussols" arribaràn a contar-se'n mes de quinze mil a la regió, però l'exercit republicà, millor armat i preparat, començarà la contra ofensiva a primers de Juliol, fent recular els mussols, sumant a la població local en el caos i alliberant pobles i fortificacions que ells mateixos havien abandonat dies abans tot retirant-se cap a l'interior.
Els "mussols" acabaràn en la seva fugida fent-se forts a Penthievre des d'on després de pocs dies de setge les xalupes de la flota anglesa tornaràn a recollir-los per retornar-los enlloc. Els anglesos recolliràn tot just 2500 homes que hauràn acabat encara no en trenta dies sense il.lusions ni pais ni futur.
Tristos, taciturns i en un dolorós fracàs, potser per quí o per com eren, pero potser també perque foren els vençuts.
