 |
"Stagnum Castilione"
Castelló d'Empuries. Abril 2012
|
"... les mencionades pesqueries -es refereix a la cessió dels drets de pesca de l'estany al monestir de Sant Pere de Roda- es troben situades en el comtat de Perelada i són anomenades Estany de Castelló ("Stagnum de Castilione"), amb tres illes en ell incloses una de les quals es diu Uduagro, la segona Fenollera ("Foniliaria") i la tercera Savarto..."
Lluis L'Ultramarí. Rei Franc. 955
Tot i que ja el geògraf romà Alié en el segle IV dc, i Estrabó mig mil.leni després, escriuen sobre un estany de considerables dimensions, la presencia d'un riu que hi aflueix i l'abundancia de vegetació palustre a l'est de l'actual Castelló d'Empuries, no es fins al 955 que en tenim noticies concretes gracies a un document que el descriu amb claredat. Lluis L'Ultramarí, rei franc, confirma en aquest document els drets de pesca dins l'estany de Castelló d'Empuries per al monestir de Sant Pere de Roda i aprofita per delimitar-lo.
L'Estany, d'una llegüa de llarg per mitja d'ample per uns, o de deu mil passes de perímetre per altres, fou durant bona part de l'edat mitjana a més d'un paratge ric en pesqueres, aus i pastures, un lloc ideal per a la producció d'un altre preuat recurs: l'extracció de sal. Croniques i documents de 1253 fins i tot en reconeixen produccions i enmagatzematges anuals de 300 "saumades" -1 saumada=278 lites de sal-.
Però la història real de l'Stagnum de Castilione, no es només una història de riquesa i abundor, potser mes aviat es una història de dessecació, de minva constant. Tant l'acció natural dels materials aportats per La Muga, com la humana posterior aprofondint en el desviament del mateix riu, han sotmes l'estany a la seva propia desaparició i a una persistent presió i explotació agricola de les noves terres d'aluvió guanyades durant segles.
Però la història real de l'Stagnum de Castilione, no es només una història de riquesa i abundor, potser mes aviat es una història de dessecació, de minva constant. Tant l'acció natural dels materials aportats per La Muga, com la humana posterior aprofondint en el desviament del mateix riu, han sotmes l'estany a la seva propia desaparició i a una persistent presió i explotació agricola de les noves terres d'aluvió guanyades durant segles.
No es fins fa molts pocs anys i quan la voluntat de conservació del paratge n'ha aturat els usos agricoles, que s'ha arribat a constituir la zona com una reserva natural, els Aigüamolls de l'Emporda. Només els ramats de cavalls i bous que encara hi pasturen et fan somiar en un Stagnum encara en plenitud.
