dimarts, 20 de gener de 2015

Colors d'"Stilus"

"Stilus"
Rive Gauche
Paris. Abril 2014

"Una vez mas una mano malvada ha sido dirigida por un odio estúpido, hiriendo de muerte a una mujer y una emperatriz, llenando de luto a todo un pueblo y de indignación a todo el mundo civilizado. En la tarde de ayer, según noticia que nos comunican, un asesino dió muerte a la Emperatriz de Austria (Isabel de Baviera, Sissí), saciando sus instintos de fiera en una mujer que ha sido modelo de mujeres, esposas, de madres y soberanas..." 
La Vanguardia, 10 de Setembre de 1898, pagina 4

Ginebra, Llac Leman, finals d'estiu de 1898, Luigi Lucheni, temporer de la construcció, probablement anarquista convençut, de ben segur torturat per un profund sentiment de venjança de classe contra el poder absolutista d'aquella Europa de tombants de segle, decideix alliberar-se i acabar el seu particular martiri atemptant mortalment amb un estilet contra un gran símbol de l'aristocràcia de l'època, tot un estil, Isabel de Baviera, Sissí, Emperadriu consort d'Austria i reina d'Hongria.

Sissí, innocent objectiu d'un assassí anònim, noble i model de distinció públic, feia anys però que vivia en privat el seu propi martiri, la seva pròpia obsessió. Per a Isabel, esclava d'una gran bellesa física i del seu propi estil, mantenir obstinadament el seu pes de 50Kgs, repartits en una estilitzada estatura d'1,72, i amb una cintura de encara no 50 centímetres, s'havia convertit en una dèria malaltissa des de que quaranta anys abans havia donat a llum als seus 4 fills. Les seves famoses i extenuants passejades de dia complert que feien créixer les queixes d'acompanyants i servents; taules d'exercicis gimnàstics impossibles sobre espatlleres, anelles i escales instal·lades especialment per al fet en tots els seus palaus; dietes tan restrictives com estrafolàries a base de carn crua, taronges o kèfir; formaven part compulsivament de les seves activitats diàries estimulades per una recerca constant de la perfecció física definitiva.

Sissí, vida i mort marcades, solcades per un estil. De l'original en  llatí "stilus" en deriva "estil" i  també tot un plegat de conceptes moderns que sobtadament potser, i sense adonar-se'n segur, marquen, solquen, el destí d'aquella Emperadriu. l'"Stilus" Romà era un petit instrument allarguissat acabat per un extrem en una punta molt aguda i per l'altre  en una petita espàtula. D'òs inicialment i  de metall mes endavant, l'estri  servia per escriure, per marcar, sobre tauletes de cera, apunts, comptes, lleis i lliçons, però amb el temps i en referència a l'estil, a la moda, a la forma amb la que s'utilitzava, el concepte derivà en paraules tan allunyades però a la vegada tan malauradament agermanades per a Sissí, com "estil", "estimul", "distinció" o... "estilet".





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada