 |
Detall
Quimper
Desembre 2011
|
Em resulta dissonant aquesta imatge de detall d'una de les cases medievals amb artesonat de fusta i pisos en voladís del centre de Quimper. La figura que soporta la viga te clarament faccions de raça negra. El color, la posició, l'expresió, son difícils de contextualitzar en la Bretanya Francesa medieval sino es perque podría tractar-se de la representació d'un esclau. Representació, de ben segur desvergonyida, de la condició de negrer del seu primer propietari.
Les implicacions demostrades de França en el tràfic i us continuat d'esclaus africans entre els segles XVI y XIX, tant a les colònies d'ultramar com al continent, son semblants a les d'altres nacions negreres com Espanya, Gran Bretanya i Portugal. Sembla impossible però, que en el país de la il·lustració, els drets humans i la revolució s'arribi a conviure durant tants segles amb aquesta pràctica. Si mes no, el que potser en atenció a aquesta realitat resulta diferencial es que, amb Colbert primer i amb Lluis XIV després, França es "preocupà" per establir el mes documentat i regulat sistema de gestió d'esclaus de l'Europa negrera: El "code noir". 60 articles composen aquest codi de conducta que proposa regular cristianament el tractament dels esclaus de la França de finals del S XVII.
Amb distancia i des de la nostra modernitat fa fredat rellegir els 60 articles, on la propietat dels esclaus no es posa en dubte sino que es regula, on s'estableix en quantitat i qualitat el càstig corporal, i ,entre d'altres questions, on es defineixen els procediments "cristians" per establir la propietat dels fills fruits de les relacions creuades entre esclaus i esclaves, homes lliures i patrons.
Avui Quimper es una ciutat per passejar i gaudir d'un centre històric farcit de botigues i boulangeries, on només els famosos "macarrons" multicolors de galeta, especialitat de la ciutat, poden convertir-te en esclau, tot i que, com es evident, cal vigilar també amb els detalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada