Retrats. pre-"Plaustrum"




"Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer"

Festa dels Traginers

Balsareny. Febrer 2012

"Hi vaig a la tarda. Segueix traient-se terra estèril, però a 1’40 sobre el pla del fons, comença a sortir una cosa de ferro que resulta ésser com una mena de manera de roda amb llanta de ferro i moltes adherències de fusta. Tiba tot el cercle de la llanta amb claus de ferro que se’n desprenen interiorment, per on hi ha també les adherències de fusta ¿Seria una roda massissa?" Diari de camp de Josep Serra Rafols, 27 de Març de 1946.

Fa dies que hi dono voltes, que ho goglejo, d'una idea a una altra, d'un vincle a un altre, d'un text a un altre, però, irremediablement i sense sort no havia aconseguit fins ara res mes que saltar d'un fracàs a un altre. No podia trobar, en la història clàssica, un fil per estirar sobre el transport terrestre de mercaderies ni els seus actors principals -els traginers, del llatí "trahere", els que estiren-. Mes enllà d'algunes referències de segon ordre als "plaustrum" romans -carros de transport- que he rellegit en treballs sobre altres carruatges rituals o de guerra, sembla que no hi hagin masses evidències d'una activitat que, em costa pensar, no hagi estat una constant en la vida quotidiana de totes les civilitzacions conegudes des del descobriment de la roda. Tot de sobte, i apareixent des de l'oblit mes absolut, ho reconec, he pogut descobrir amb sorpresa aquesta magnífica perla: Serra Rafols i el camp de sitges de Magoria.

A la banda sud-oest de Montjuich a Barcelona, en l'indret anomenat pont de l'Esparver, en la confluència entre l'actual avinguda dels Ferrocarrils Catalans i l'Olimpic Mirador del migdia, es posà al descobert en diferents campanyes començant el 1946 per la de'n Serra Rafols, delegat llavors d'excavacions de la ciutat, i continuant per altres mes tard el 1987 i el 1990, el que fins ara es considerat el mes important nucli comercial del nord-est peninsular d'epoca íbera. Molt abans de la Barcino romana, i en esplendor els segles IV i III ac.,  el camp de Magoria, anomenat així també per l'antiga via fèrria que el creuava, podria haver estat el marc d'una impressionant i veritable capital Laietana tot desplaçant el nucli de Burriac a Cabrera de Mar que en aquells darrers anys del S XX n'era així considerat encara.

Al camp de Magoria s'hi han descobert, en aquestes diferents campanyes, fins a 33 sitges de volums fora mesura per l'època. Sitges de grà que nominen l'indret com  un gran magatzem d'excedent agricola de la comarca adreçat al comerç i l'intercanvi. Comerç de ben segur fluvial i interior tot remuntant un Llobregat potser navegable, però també marítim i obert cap a una mediterrania farcida de cultures pre-romanes. Al camp de Magoria s'hi han documentat ceràmiques fines àtiques, etrusques, púniques i ebusitanes, ceràmiques comunes i de transport, fíbules, espases, enterraments i, fins i tot, des d'aquell 27 de Març de 1946, el que mes endavant coneixeríem con les rodes d'un carro iber de transport de mercaderies, probablement de grà, de meitats del segle IV ac. . No en coneixem el terme íber i per això l'anomeno pre-"plaustrum".



Festa dels Traginers

Balsareny. Febrer 2012

El carro de Montjuich era ben humil, de transport, probablement utilitzat per una mena de "traginers de ribera" íbers que portaven el gra dels poblats de l'entorn fins al nucli comercial o be per carregar i descarregar les precioses mercaderies mediterranies que en aquell indret s'hi intercanviaven amb mariners grecs, etruscs o cartaginesos. Les rodes massisses de fusta juntament amb unes llantes de ferro ample i gruixut fan pensar en una carreta primitiva molt baixa, "estirada" per dos bous i destinada a transports pesants i camins molt dolents. L'eix debia girar juntament amb les rodes i el xerric de la fusta en la seva fricció amb el ferro dels suports debia resultar "cridanera", gairebé tant com  el color de la seva decoració: "la arcilla que pretendidamente estuvo en contacto con la madera tenía un color rojizo como si en ella hubiese quedado adherida pintura de ese color" Diari de camp de Josep Serra Rafols, 28 de Març de 1946.

Festa dels Traginers

Balsareny. Febrer 2012

No només em sembla fascinant la pròpia troballa del pre-"plaustrum" de Montjuich, sinó el que el mateix entorn del camp de Sitges de Magoria representa per Barcelona, deixant en l'aire una llista no tancada de preguntes sense resposta que fan volar la imaginació. Comerç, excedent, navegació, transport, intercanvi, cultura en definitiva d'una "Barkeno" desconeguda, d'un nucli íber de primer ordre que per força havia de consolidar-se al voltant d'una necessaria divisió del treball, com a mínim i en relació a la troballa, en fusters, ferrers, traginers, navegants, comerciants, agricultors... i un sense fi d'especialitzacions impropi de la homogeneització i primitivisme que se'ns ha transmès a escoles i universitats sobre  nostra pròpia cultura ibera, potser per  desconeixença, potser per desídia. Caldrà revisitar-ho, i si mes no reivindicar-ho.