dilluns, 17 de setembre del 2012

Maresme a vol rasant

Diumenge de regates
Maresme. Setembre 2012
Fer un trasllat a 25Kn des de la Costa Brava fins el Masnou no es gens habitual, intentar congelar les imatges a aquesta velocitat encara menys.  Tot i això, ho certifico, aquest diumenge nomes el Maresme bullia d'activitat, regates i navegants.


dimarts, 11 de setembre del 2012

Colors d'adeu?


Encuriosits i confiats a l'hora

Desbocats

Ilusionats

No tinc clar si aquí comença l'adeu definitiu o es una mes de les decepcions per viure. El que si que tinc clar es que els que hi varem ser, encuriosits, confiats, desbocats o ilusionats, per un moment ho varem creure possible.

dijous, 30 d’agost del 2012

Palamós. Baix Empordà


Tarda de Migjorn
Palamos. Agost 2012
Un Agost extrany a l'Empordà. Extrany pel bon temps, extrany per les "migjornades" calentes com el foc que s'enduien les veles cap al golf de lleo, extrany per les noves companyies de bon matí, extrany per el fum dels horitzons, pel poc fum de les sobretaules, extrany per els extranys que ja ens truquen a la porta.

Tarda de Migjorn
Palamos. Agost 2012


diumenge, 15 de juliol del 2012

Regates de "big boats"


Moonbeam IV
Regata Puig Clàssics
Barcelona. Juliol 2012
Amb el "Salum" a punt i amb plè "spirit of tradition" ens hem mesclat entre els "big boats" de la Puig en mig del procediment de sortida de la tercera regata. Tot i la mar de fons, maginífic matí, magnifics vaixells i fins i tot alguna foto despistada per al "Salum".



Moonbeam IV
Regata Puig Clàssics
Barcelona. Juliol 2012

Thendara
Regata Puig Clàssics
Barcelona. Juliol 2012


diumenge, 3 de juny del 2012

Manlleu. Osona

Bernat pescaire
Riu Ter
Manlleu. Juny 2012
El Ter a Manlleu es origen i recurrent de bona part del seu "que". Al voltant del "com" i sobre tot del "quan" s'hi podrien també escriure "Ters" d'històries, però potser la mes curiosa es la d'en Sala.

A meitat del S XIX a Manlleu s'hi construeix el canal industrial del Ter per donar servei, energia i desaigüe a les activitats fabrils de les colònies tèxtils que s'hi instalen tot seguint els usos habituals de la nova era de revolució industrial de  l'època. Amb el canal es construeixen les fàbriques i amb elles s'hi estableixen també noves relacions entre els veïns, a partir de llavors en dos bàndols, amos i treballadors.

En el canal, famílies benestants com la d'en Sala inverteixen en equipaments i comencen una nova fórmula de gestió de capital i de recursos locals que tan bon resultat estava donant en altres conques com la del Llobregat. Però amb el temps i les tensions entre drets i deures, entre costos i beneficis, Manlleu, en aplicació extrema dels també nous usos en relacions laborals, inicia una vaga d'obrers i artesans que els porta de cap a un conflicte d'interessos el 1852.  En Sala en reacció a la pressió d'aquella vaga, encomana temporalment les operacions dels seus tallers a un grup de nous treballadors, concretament als "esquirols", als veïns de l'Esquirol.

A L'Esquirol, antigament Santa Maria de Corcó, nom de la primitiva parròquia datada el 952 i municipi veí de Manlleu, ja hi constaven telers de llana des de 1782 i una "Sociedad de Tejedores" consituida i present. Hom recorda aquest retall d'història com a origen de la paraula "esquirol" per referir-se al "trenca-vagues": allò que no hem volgut fer nosaltres ho han fet els esquirols

Avui les colònies ja han tancat, els esquirols ja no hi treballen, però, el Ter continua bordant la ciutat i proveint un espai de reunió i d'identitat, si mes no per les gavines i els bernats tot i que siguin tan lluny de casa.



Gavines al Ter
Manlleu. Juny 2012

Gavines al Ter
Manlleu. Juny 2012


dijous, 31 de maig del 2012

Retalls. "Vacare"

Vaga dels treballadors de la neteja
Aeroport del Prat
Barcelona. Maig 2012


«Ante la intransigencia de los amadores y la pasividad del gobierno, retiróse nuestra comisión de Madrid; Persistan en igual actitud, demostrando a nuestros enemigos que están equivocados si creen con dilaciones y amenazas hacernos desfallecer. El país no puede resistir el paro durante ocho dias más. Manteniendo la unión conseguiremos las reivindicaciones que nos niegan, creyéndonos débiles. Para evitar suplantaciones, comunicaremos los acuerdos importantes sólo por escrito. Desechen cualquier orden de volver al trabajo comunicada telegráficamente. Acuse inmediatamente recibo de este telegrama. Viva la Federación Náutica-Fomento.»

La Vanguardia, Maig de 1914.





Han passat gairebé 100 anys  -no nomes 8 dies- i seguim en "vacare", en buit, en vaga. En aquell mes de maig de 1914 es repetien un cop mes, segons La Vanguardia, els darrers episodis de presió dels homes de mar de la federació nàutica, en reivindicació llavors dels seus drets en front d'armadors i de govern. Històries de menyspreu i de lluita entre un bandol i l'altre s'esbudellaven, literalment, sobre  la premsa local.

Ahir, també a finals de Maig, però de 2012, a l'aeroport, en lloc del port, i entre els treballadors de la neteja, en lloc dels traginers de mar o dels pelats mariners d'aquells primers vapors, retronaven crits i actituds de força en front el poder, ara de patrons i com sempre de govern. Ahir, milers d'espectadors d'excepció, amb maleta i corbata, passejàvem entre un mar de retalls de diari bocabadant pels passadissos mentre algú pensava que potser l'evolució encara no havia reeixit, encara no ens toca, encara cal la lluita i el conflicte. ¿Aprendrem?

diumenge, 27 de maig del 2012

Retrats. "Vigilia"


Vetlla de Llàtzer
Ermita de Santa Maria del Puig
Esparreguera. Abril 2012

Maria Magdalena i Marta vetllen Llàtzer de Betània, el seu estimat germà. Els seus ulls em fan pensar en aquella espera, aquella serenor calma,  aquella vetlla i vigilia per als nostres  que ens buida i esgota però alhora ens reconforta. 

La Llegenda Àuria descriu amb la precisió deguda de mitjans segle XIII la vida de Llàtzer junt amb la de 180 sants mes. Best-Seller de l'edat mitjana, la Llegenda àuria fou un dels llibres mes copiats i augmentats de l'època. Augmentat fins a tal punt que hi han mes del doble d'articles en alguna de les copies que en el original d'en Iacoppo da Varazze, . El llibre es avui encara origen i referent sense saber-ho, d'històries i tradicions a casa nostra com la de Sant Jordi matant l'aranya.

La vida i el martiri de Llàtzer, fill, amic i germà, van estar ampliament glossats com a exemple, però de ben segur que la llegenda no va poder descriure llavors la "vigilia", la "vetlla", la "calma", com ara els ulls de Marta ho fan...