diumenge, 13 d’octubre del 2013

AltresTall Ships



"Relluent"
Port Vell
Barcelona, Setembre 2013
 Tantes Tall Ship com participants, tantes Tall Ships com expectadors.

M'agrada passejar per el port de Barcelona quan tot just surt el sol. M'agrada veure com la ciutat es desperta. M'agrada viure en detall una festa com aquesta. M'agrada pensar en les diferentes Tall Ships, "Relluent", "Lluitant", "Lluint".



"Lluitant" per  sortir-se'n
Port Vell
Barcelona, Setembre 2013

"Lluint-se"
Port Vell
Barcelona, Setembre 2013

dimecres, 25 de setembre del 2013

Bany de primer sol

Bany de sol
Port Vell
Barcelona. Setembre 2013

Bany de primer sol al port de Barcelona. Una bona manera de celebrar Merce. No cal patir per buscar la festa, la regata també passa per davant del banc.

dissabte, 8 de juny del 2013

Colors dels extrems

WhatsApp entre el sol i la lluna
Teotihuacàn
Mèxic. Abril 2013

Teotihuacan, el lloc dels deus, persisteix en la tradició mexicana dels extrems. Zapoteques, Mixteques, Mexiques, Maies, Totonaques i... Espanyols hi deixen petjada. A Teotihuacan els extrems es toquen, la piràmide del sol s'enfronta a la de la lluna a banda i banda de la via dels morts. A l'extrem sud el palau de Quetzalcoatl, el deu de la sabiduria, el deu també dels extrems segons la cosmologia Nàuatl. Quetzal=emplomall, Coatl=serp, representant la dualitat inherent en totes les coses, també en els mesoamericans. La serp representant el cos físic i les seves limitacions, i les plomes, com a representació de l'esperit. Els mexicans contemporanis que hi pasejen o hi treballen també representen avui per a l'europeu dualitat, ara entre modernitat i tradició.


Descansant entre piràmides
Teotihuacàn
Mèxic. Abril 2013

Venent puntes d'obsidiana a la via dels morts
Teotihuacàn
Mèxic. Abril 2013

dissabte, 18 de maig del 2013

Colors de passió


Multitud de passions, de promeses, deslliurades al mon sense pudor
Basilica de Guadalupe
Mèxic. Abril 2013

divendres, 17 de maig del 2013

Colors del Coyote

Esglesia de Sant Joan
Coyoacàn
Mèxic DF. Abril 2013
Roban con pistola a pasajeros de microbus en Coyoacán
Clausuran gasolinera ilegal en Coyoacán

No hi ha terme mig a DF. Tot es porta al límit. La religió, els negocis, la familia, el futbol, tot es passió, extrems.

Tot i això Coyoacàn, el lloc dels coyotes, es potser una illa, de fet ja ho era per als primers Espanyols que hi varen instalar el primer govern. Cases de colors, carrers empedrats, el museu de Frida Kalo, i escoles europees tanquen una de les setze delegacions del DF mexicà mes tranquiles.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Pluja a l'Empordanet

Plou a la platja
L'Estartit. Març 2013
Temps de primavera, humit, mullat. Plou a la platja. Potser ha estat una setmana santa massa matinera, tot just acabem de deixar l'hivern enrere i ja voldriem tornar a la maniga curta.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Retrats. "Secretum"


Far de Sant Sebastià
Palafurgell. Octubre 2010
Viure avui en "secretum" un sentiment, una actitud, es encara un dret que forma part de la llibertat de l'individuu.

Per alguns els "secretum" configuren part dels seus valors, per d'altres una segona vida, però en realitat, i mes en un moment de crisi, de revisió fonamental com l'actual, molts ens afanyem a persistir en els nostres "secretum" i fins i tot a convertir-los en "publicum" potser només per fer-los així encara mes reals.

La vida jove, la plenitud i fins i tot el tràgic final d'en Sebastià de Narbona, Sant Sebastià per als catòlics, esta farcida de "secretum" que, en desvetllar-se, suposen conseqüències directes, definitives algunes,  i que dibuixen una vida difícil de viure, amb un únic objectiu segons els seus, però alhora de ben segur plena de fangars i mitges veritats.

En plena crisi de valors del gran imperi romà, sobre el 280 dc, on l'emperador ja no era un sinó tres, on ja no era Roma el centre del mon, on Cesars i Augusts es repartien el que quedava de l'imperi... floria amb força un "secretum", una nova il·lusió col·lectiva, una nova creença, bordada de miracles i de testimonis materials, un nou ordre de les coses. De sobte ja no importava el final, les conseqüències, el càstic, només importava el "secretum", aquell que amb veus alçades des de sota es convertiria poc temps després en  la nova raó, la nova clau de volta que ho explicaria tot durant molts i molts anys, potser per molts encara ho explica ara.

Sebastià de Narbona en aquells moments representa el seu "publicum" en plenitud, amb èxit, arribant a ser un gran prohom militar de l'emperador i de la seva pròpia guàrdia personal. Alhora, no deixa de viure profondament per al seu "secretum" ajudant a transmetre el nou ordre i aprofintant la seva posició per redimir empresonats i represaliats del poder imperial, però tot esclata, s'allibera, quan el seu "secretum" es desvetllat. Llavors ja no hi ha por, no hi ha prudència, no hi ha fangar, Sebastià es converteix en un icona, un màrtir que torna la clandestinitat en reivindicació, en objecció, en oposició, tot i que es plenament conscient que allò serà la seva fi.

La història d'en Sebastià i el seu "secretum" compartit em fa pensar en els darrers esclats, els darrers alliberaments que vivim a casa nostra i penso si ara ja no tenim por, si potser ens deixarem endur una mica mes per la rauxa i si també com ells tornarem la clandestinitat i la complaença en reivindicació. ¿Ens hi atrevirem? o ¿Seguirem cultivant "secretum" en la solitud dels nostres fangars?