Identitats. Ponts

Ferry a Bigdoy, Oslo. Agost 2010

Far de Barcelona. Octubre 2011

Maria del Carmen. Octubre 2011

¿On es troba la identitat d'una nau? L'Arquitectura naval, des de l'origen, ha vessat rius de paraules i de formules matemàtiques per definir-la. Sobre "la construcción de edificios flotantes, que se mueven sobre las aguas para el transporte de  hombres y mercancias" (1) no falten detalls, tractats, manuals i classificacions. Alguns busquen la raó entre "la agitación del fluido que han de surcar, y la frecuente oposición y violencia de los vientos que la han de mover" (1) , altres en "trasladar al punto necesario la defensa y el ataque" (1) , altres en la cobinació adequada de capacitat de resistencia i velocitat, en resum, assimilen identitat a equilibri, equidistancia. Altres la troben en la tecnología que les fa moure, en els rems, les sirgues, el vent, la revolució del vapor i dels motors d'explosió, o be, en els seus usos, entenc que tot definint una mena d'identitat funcional o tecnològica.

Però jo no n'estic segur del tot, potser hi ha part de raó en els conceptes d'equilibri i de funció, segur, i en d'altres molts que també es podrien formular, però, intueixo, sento, que la identitat real es molt mes complexe, mes completa, mes global. Usos, equilibris i conceptes d'arquitectua, però també, materials, detalls, colors i llums, composen un conjunt de sensacions, d'imatges globals, que m'ajuden en la definició.

Intento inventariar aquests detalls i el primer que llueix, destacat, altiu, son les formes d'un espai identitari clar en la obra morta, el de la decisió, el del comandament, el pont. La seva forma, la seva ubicació i relació amb el conjunt, em fan pensar en la gent de mar. Navegar es decidir, es optar, i sento, embadalint en les imatges d'aquests espais, part de la resposta.

(1) Joan Monjo i Pons. Curso metodico de arquitectura naval.  Barcelona 1856.