Barcelona Winter Series. RCNB





Primer dia de primavera de 2012. Un dia suau, amb ventolina del nord, sortida plàcida amb el Salum i tripulació convidada. Sense pensar-ho ens fiquem en el procediment de sortida de la Barcelona Winter Series de monotips del RCNB i aprofito per fer click.

Colors del "Code Noir". Quimper

Detall

Quimper

Desembre 2011

Em resulta dissonant aquesta imatge de detall d'una de les cases medievals amb artesonat de fusta i pisos en voladís del centre de Quimper. La figura que soporta la viga te clarament faccions de raça negra. El color, la posició, l'expresió, son difícils de contextualitzar en la Bretanya Francesa medieval sino es perque podría tractar-se de la representació d'un esclau. Representació, de ben segur desvergonyida, de la condició de negrer del seu primer propietari.

Les implicacions demostrades de França en el tràfic i us continuat d'esclaus africans entre els segles XVI y XIX, tant a les colònies d'ultramar com al continent, son semblants a les d'altres nacions negreres com Espanya, Gran Bretanya i Portugal. Sembla impossible però, que en el país de la il·lustració, els drets humans i la revolució s'arribi a conviure durant tants segles amb aquesta pràctica. Si mes no, el que potser en atenció a aquesta realitat resulta diferencial es que, amb Colbert primer i amb Lluis XIV després, França es "preocupà" per establir el mes documentat i regulat sistema de gestió d'esclaus de l'Europa negrera: El "code noir". 60 articles composen aquest codi de conducta que proposa regular cristianament el tractament dels esclaus de la França de finals del S XVII.

Amb distancia i des de la nostra modernitat fa fredat rellegir els 60 articles, on la propietat dels esclaus no es posa en dubte sino que es regula, on s'estableix en quantitat i qualitat el càstig corporal, i ,entre d'altres questions, on es defineixen els procediments "cristians" per establir la propietat dels fills fruits de les relacions creuades entre esclaus i esclaves, homes lliures i patrons.

Avui Quimper es una ciutat per passejar i gaudir d'un centre històric farcit de botigues i boulangeries, on només els famosos "macarrons" multicolors de galeta, especialitat de la ciutat, poden convertir-te en esclau, tot i que, com es evident, cal vigilar també amb els detalls.

Retrats. "Feriae Forenses"

"Tedi"

Fira de la candelera. Molins de Rei

Febrer 2012

Avorriment, fàstic, tedi... els municipals els havien tornat a detenir. La paradeta improvisada de polseres de "Hello Kitty con tu nombre por 4€" no tenia prou papers, no estava en regla. Però, ¿realment calía?,   seguiríen desplegant-la uns carrers mes enllà, uns minuts de fred després, amb una dosi de tedi mes en la vida d'aquella criatura, al cap i a la fi era "Feriae Forenses" -Festa gran del fòrum-.

Les "Feriae" romanes no eren festes del treball universals, eren dies reservats perque l'activitat civil es dediques al culte, però els esclaus i els mercaders no eren "civils", no hi tenien dret i havien de seguir treballant. Encara ara sembla persistir el costum, tot i que, des de la nostra immaculada modernitat, hem aprés una nova forma de distingir-los: Els esclaus potser son avui mercaders sense papers. Avorriment, fàstic, tedi...

Esparreguera. Baix Llobregat Nord

La festa major d'hivern d'Esparreguera es celebra cada any en honor a la seva patrona: Santa Eulàlia. Des de fa ja cinc edicions, en Guillem d'Esparreguera es qui fa el pregó del Mercat Medieval que durant uns dies dona color i calor al centre del poble. Avui el calor no ha reeixit encara i el color l'ha posat la lluita "a mort" que s'ha vist a la plaça del centre. En Guillem n'hauria estat orgullós. Fins i tot  hauria retrobat embadalit  la seva estimada, l'Emma, rescatada dels sarraïns, i que molts hem vist ballant la dansa del ventre pel mercat.

Molins de Rei. Baix Llobregat

El primer cap de setmana de Febrer es festa gran a Molins de Rei: La fira de la candelera, enguany la 161ena edició. La candelera, per extensió i allunyant-te del santoral i la història catòlica, es la festa de la llum, de les que donen a llum, de les que creen, la festa de l'inici que s'alvira i que florirà en 40 dies. L'any prenyat de vida ja es a punt i, a mig camí entre els solsticis d'hivern i de primavera, la candelera prega per al seu part. 

 

Colors de "Chouan". Quiberon

Trist i taciturn, com el caràcter del "chouan" -"mussol"- em resulta el record de l'escenari de boires de Quiberon i la seva cote sauvage. "Chouan", però, a Quiberon no només identifica un sentiment o una imatge borrosa sinó també un episodi gris i carrincló de la història moderna Francesa, l' "Expedició de Quiberon", la contra-revolució de 1795.

450 canons arbolava la flota anglesa que la nit de Sant Joan d'aquell any desembarcava a la península de Quiberon, al bell mig de la Bretanya sota una bandera dubtosa. Els britànics, veïns i conspiradors  en permanent conflicte, acompanyen un arreplegat exercit de fills de la frança monàrquica, exiliat durant anys i armat fins a les ungles pels seus socis, que pretén acabar amb la revolució il·lustrada i restaurar la monarquia absolutista de Lluis XVII.

Els realistes francesos que arriben  per mar i els "chouans" que des de la resistència s'hi afegeixen, viuran el somni dels seus objectius durant setmanes a Quiberon, ocupant la península i fent-se forts pam a pam.

De "mussols" arribaràn a contar-se'n mes de quinze mil a la regió, però l'exercit republicà, millor armat i preparat, començarà la contra ofensiva a primers de Juliol, fent recular els mussols, sumant a la població local en el caos i alliberant pobles i fortificacions que ells mateixos havien abandonat dies abans tot retirant-se cap a l'interior.

Els "mussols" acabaràn en la seva fugida fent-se forts a Penthievre des d'on després de pocs dies de setge les xalupes de la flota anglesa  tornaràn a recollir-los per retornar-los enlloc. Els anglesos recolliràn tot just 2500 homes que hauràn acabat encara no en trenta dies sense il.lusions ni pais ni futur.

Tristos, taciturns i en un dolorós fracàs, potser per quí o per com eren, pero potser també perque foren els vençuts.

Colors de desigualtat. Concarneau

Port de Peche. Concarneau. Desembre 2011

Ville close, Concarneau. Desembre 2011

"Rive gauche". Concarneau. Desembre 2011

Potser resulta massa irreverent escriure sobre desigualtat en aquest Concarneau d'avui tan ben endreçat, tan polit, però potser també cal. No puc deixar de recordar el camí de ronda de l'actual "rive gauche" de la ciutat farcida de "maisons" de postal envoltades de jardins atlàntics, gespa, i "chaise longues" de fusta "décapé" en recerca de sol, quan penso en la història contraposada de segmentació i discriminació d'aquell Concarneau de revolució industrial del primer terç del segle XX. 

Al tombant de segle, ciutats costaneres de Bretanya, Galícia, i País Basc, bullíen en una creixent i novíssima industrialització de la producció de conserves de peix. Aquella nova industria, en un marc general de revolució tecnològica, va ésser també escenari d'assaigos i conflictes en el que hom anomenarà mes tard  relacions laborals. Un dels assaigos mes desigual d'aquells anys fou l´anomenat "contracte implícit".

Mentre que els tallers de llauna eren considerats la joia d'aquella industria i els especialistes -homes- que s'hi contractaven gaudien de les millors condicions laborals possibles, la ma d'obra femenina, a preu fet i en precari, representava una força de treball segura i dòcil de la que hom podia nodrir-se quan i com fos mes adient per als interessos de la producció i els costos. Tret d'algunes "diàries" -contractades a diari durant tota la temporada per la seva productivitat o poca conflictivitat-, la gran majoria d'aquelles dones mai signarien un contracte o rebrien una nòmina, no tindrien res mes que el tracte implícit, verbal, amb el patró, i serien cridades a la feina per les campanes de la fabrica quan fos necessari i durant el temps que fos necessari. 

La desprotecció d'aquelles obreres era evident i consentida per encarregats, patrons i administracions -homes-. Era ben sabut que no es mantenia tampoc un control estricte de la jornada i tampoc proves documentals d'aquelles relacions, els pocs judicis que veien la llum a les magistratures per acomiadaments sense mesada, reclamació d'impagaments en el sou o  per impagament de les hores extres estaven condemnats al fracàs, sense proves, sense advocats, no hi havia justícia per als pobres i menys per a les dones.

La revolució industrial a Concarneau, de la mateixa manera que a moltes altres ciutats costaneres de l'Europa dels pimers anys del segle XX es construí poc a poc sobre les bases del poder i la desigualtat que anys mes tard la lluita social posarà en crisi. Avui la ciutat, en un deliri de desigualtat social mes que de gènere, s'ha convertit en una industria del turisme d'èlit a la "rive gauche" i de masses uniformes a la "ville close", i ha deixat  enllaunades aquelles velles històries en blanc i negre que ja només tenen testimoni en cartes i hemeroteques.